 |
| Passeig de Gràcia i el pont de la Riera de Malla al carrer Casp. A l'esquerra l'entrada al Teatre del Prado Catalán; a la dreta, al Teatre Tivoli. (1880-1884) Font: Francisco Arauz. |
El Prado Catalán fou un dels espais d’esbarjo més apreciats pels barcelonins de mitjan segle XIX, situat al voltant del prestigiós passeig de Gràcia.
Va obrir portes el 24 de juny de 1863 i ocupava tota la illa delimitada pels carrers Casp, Gran Via, Pau Claris i el mateix passeig. La seva proximitat a la Ciutat Vella el feia especialment atractiu, ja que molts ciutadans trobaven feixuc desplaçar-se massa lluny per gaudir de l’oci.
L’entrada principal es feia a través d’un pòrtic monumental. Malgrat que el terreny no era excessivament extens, s’havia aprofitat al màxim. La major part de l’espai corresponia a uns jardins traçats per passejar i descansar. Entre arbres, parterres i arbustos, s’hi trobaven fonts, escultures, petits salts d’aigua i fins i tot un establiment dedicat a la floricultura.
En una glorieta central, una banda militar —sempre del cos d’artilleria— interpretava concerts que reunien nombrosos visitants. També hi havia un cafè que oferia refrescos i que connectava amb un saló i amb una placeta on, sobretot en dies festius, moltes parelles ballaven al ritme de la música.
Un altre element singular era un pavelló de caire rústic dedicat als panorames i ciclorames, una atracció visual molt popular abans de l’arribada del cinematògraf. Els cronistes de l’època coincidien a remarcar que el conjunt es distingia per l’elegància i el bon gust.
La joia del Prado Catalán, però, era el teatre circular, pensat especialment per a espectacles eqüestres i números de circ amb cavalls. Amb el temps, s’hi afegí un escenari per acollir representacions més variades. Aquell interès pel circ no era casual: a la plaça Catalunya —encara sense urbanitzar— també s’hi instal·là un circ estable, i el primer teatre del Paral·lel seguí la mateixa línia.
Tot i l’èxit, el Prado Catalán tancà portes el 1877. Les finques que ocupava es trobaven en un sector del passeig de Gràcia i de la Dreta de l’Eixample molt ambicionat per la construcció de cases i edificis d’habitatges. El desenvolupament imparable del Pla Cerdà condemnà aquells jardins i projectes d’espais verds, sacrificats davant la rendibilitat que oferia el maó.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 6 de gener de 2011.
Nota: Segon unes altres fonts es va tancar l'any 1883. El 1885, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.
 |
| Teatre del Prado Catalán al passeig de Gràcia/Casp. (1864) Col·lecció Jordi Àlvarez. Font: Barcelona desapareguda. Aquest solar després va ser ocupat pel Novedades. |
 | |
|
 |
| 1866 |