 |
| Orxateria Tio Nelo. (1887) Barcelona Coleccionismo. |
A mitjan segle XIX, Barcelona va veure néixer les primeres xocolateries que, per un preu assequible, oferien als ciutadans una tassa de xocolata de qualitat, acompanyada d’un panet o dues peces de pa sec. El 1837 se’n van obrir al carrer d'en Roca, i poc després, davant l’antic mercat del Born, a la vora del Rec. El 1848, un mallorquí, Miquel Pons, va introduir les ensaïmades i el 1851 va fundar a la Rambla el famós establiment El Mallorquín.
Però ja el 1836, un valencià anomenat Manuel Arnal havia muntat una senzilla parada de xocolata i bunyols a la plaça del Palau. Aquell lloc seria l’origen de la popular buñoleria del Tio Nelo, que durant dècades es va fer famosa pels seus refrescos i dolços.
El Tio Nelo va ser pioner a portar a Barcelona les orxates i granissats de xufa, llimona i taronja, que ràpidament es van convertir en tot un èxit entre la clientela més distingida de la ciutat. A l’hivern, quan els refrescos no eren tan demandats, els bunyols que ell mateix preparava eren molt apreciats pels estudiants, dependents i artesans del barri.
A més de ser un bon comerciant, el Tio Nelo era conegut pel seu esperit generós. Sovint ajudava els pobres i col·laborava amb els asils i cases de beneficència. Es diu que per Nadal havia arribat a cuinar grans paelles i arrossos per als interns, servint-los amb tanta cura com si fossin convidats d’honor. També gaudia preparant paelles a bord dels vaixells al port, compartint taula amb mariners valencians i barcelonins en un ambient de germanor.
La seva figura va quedar envoltada d’una certa llegenda, i amb el temps és difícil separar l’home real del personatge popular. El que és indubtable és que el Tio Nelo va deixar una petjada fonda en la memòria gastronòmica i social de la Barcelona del segle XIX.
Font consultada: Arturo Masriera. La Vanguardia. 30 de juny de 1921.
 |
| Orxateria Tio Nelo. Interior. (1870) Barcelona Coleccionismo. |