 |
| El Port. (1771) |
Cap altre pintor ha sabut retratar Barcelona amb tanta devoció i continuïtat com Lola Anglada. Les seves aquarel·les, urbanes i costumistes, van més enllà de la gràcia del dibuix i del color: transmeten vida, emoció i tendresa. Són imatges que, tot i reflectir un passat llunyà, ens resulten sorprenentment properes, com si encara poguéssim caminar per aquells carrers, assistir a aquelles festes o resar en aquelles processons.
Anglada no només pintava escenes i personatges: captava l’ànima d’una ciutat i d’un poble, el gest i la tradició que perduren més enllà del temps i de la història. Les seves aquarel·les respiren la intimitat i l’esperit d’una Barcelona que va ser la dels nostres avis, però que, en contemplar-la avui, ens sembla gairebé nostra.
Aquest és el secret de la seva obra: l’amor, la tendresa i la delicadesa amb què va saber donar forma a una continuïtat de vida que frega l’eternitat. I per això, davant de cada aquarel·la, l’espectador sent com el temps s’atura i retrocedeix, fins a sentir nostàlgia per una ciutat que potser no va conèixer, però que reconeix com a pròpia.
Font consultada: Fernando Gutiérrez. La Vanguardia. 20 d'octubre de 1974.
 |
| Bateig al carrer Montcada. (1810) |
 |
| Fira de càntirs a "Santo Domingo" (1785) Dedueixo que és el Convent de Santa Caterina. |
 |
| Els "cipayos" a la plaça de Felip Neri. (1868) |
 |
| Dia de Reis. (1855) |