 |
| Colomars i estels. (1875) |
La donació de les aquarel·les costumbristes de Lola Anglada a la Diputació va permetre recuperar imatges d’una Barcelona que oscil·la entre la fi del segle XVIII i mitjan XIX, la mateixa època que Josep Coroleu narrà a les seves Memòries d’un menestral de Barcelona. Si bé aquells textos no van tenir les il·lustracions d’Anglada, el paral·lelisme entre tots dos llegats resulta avui ben evident.
Coroleu recordava com els joves buscaven entreteniment en petits espectacles de física, en les ombres xineses d’un italià a la vora del Palau Reial, o al teatre amb títols tan extravagants com El negro más prodigioso o El amante ridículo. La vida estava marcada per un calendari de costums inalterables, fins i tot a taula: saltar-se les tradicions gastronòmiques era vist com una autèntica irreverència.
Les fires, sempre subjectes al calendari, combinaven mercat i festa, amb diversions tan pintoresques com rifes de galls al Cafè d’Orient, instal·lat a l’antic refetor d’un convent. Entre les escenes evocades per Anglada hi ha també la d’aquells terrats plens de colomars, on les famílies es distreien observant el vol dels seus coloms. Una pràctica que avui sobreviu només com a expressió metafòrica: fer volar coloms.
En les aquarel·les d’Anglada hi reviu, doncs, una Barcelona pausada i ritual, on l’entreteniment, la religió i la vida quotidiana formaven un tot inseparable.
Font consultada: P.V. La Vanguardia. 10 de novembre de 1974.
 |
| Carnestoltes a les Rambles. (1787) |
 |
| La Font del Gat. (1865) |
 |
| Sarao senyorial al carrer Montcada. (1774) |