 |
| Diumenge de Rams. (1855) |
A començaments del segle XIX, la Barcelona que Lola Anglada recrea en les seves aquarel·les vivia les manifestacions religioses com autèntics espais de convivència i sociabilitat. Les processons de Corpus o de Setmana Santa eren esperades amb impaciència en una ciutat amb poques distraccions, com recordava Josep Coroleu a les seves Memòries d’un menestral.
En la mateixa línia, el baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, anotava com a fets remarcables l’assistència a les Quaranta Hores, a una Salve cantada o a un sermó d’un orador famós, i descrivia amb gran detall l’ambient de les grans processons o festes patronals.
Un dels moments més solemnes era la sortida del Viàtic. Quan el Santíssim recorria els carrers, veïns i treballadors deixaven les seves tasques per acompanyar-lo; els qui disposaven de carruatge l’oferien al sacerdot, i si el malalt moria, els balcons es vestien de dol i tothom es detenia a resar. Les confraries, per la seva banda, assistien en bloc als enterraments dels seus membres.
Com deia Coroleu, amb tantes processons, viàtics i cerimònies, Barcelona podia semblar «un immens monestir». Però, precisament per això, aquells actes deixaren un ric llegat de costums i escenes col·lectives que avui encara ens fascinen.
Font consultada: P. V. La Vanguardia. 15 de desembre de 1974.
 |
| Processó Corpus Santa Maria del Mar. (1855) |
 |
| Processó. (1776) |
 |
| Dia dels difunts. (1855) |
 |
| Comunió dels malalts de l'ex col·legiata de Santa Anna. (1845) |