 |
| Plaça Urquinaona. (1900) |
Si és cert que una imatge pot dir més que mil paraules, les aquarel·les de Lola Anglada dedicades a Barcelona són un autèntic relat visual de la ciutat entre el segle XVIII i el XIX. Gràcies a la seva mirada acurada i documentada, aquests paisatges esdevenen testimoni d’indrets que avui han canviat profundament o han desaparegut.
Hi trobem la plaça d’Urquinaona. La pintora ens retorna igualment la fesomia de la plaça del Palau, amb el desaparegut Portal de Mar i el Palau Reial; o la plaça Nova, creada al segle XIV i transformada després de la Guerra Civil per la destrucció dels seus edificis i l’excavació de la muralla romana.
El recorregut conclou a la plaça de l’Àngel, presidida pel monument protector de la ciutat i travessada per processons i celebracions populars.
Aquest conjunt d’aquarel·les no només és art, sinó també memòria col·lectiva d’una Barcelona que, amb el pas del temps, ha vist desaparèixer bona part dels seus escenaris més entranyables.
Font consultada: P.V. La Vanguardia. 8 de desembre de 1974.
 |
| Pla de Palau.(1855) |
 |
| Plaça Nova. (1865) |
 |
| Plaça de l'Àngel. (1781) |