Una finestra romànica que formava part d’una fortificació aixecada després de l’assalt d’Almansor al segle X encara es conserva a la confluència dels carrers del Call i Avinyó, just damunt de la històrica sombrereria Obach.
L’any 985, l’atac musulmà va evidenciar la vulnerabilitat de Barcelona i va empènyer els seus habitants a reforçar les defenses de la vella muralla romana. Es van construir quatre fortificacions, conegudes com a “castells”, situades als accessos principals: el Castell Vell (a l’actual plaça de l’Àngel), el Castell del Bisbe (plaça Nova), el Castell de Regomir (carrer Regomir) i el Castell Nou, situat a l’entrada nord-oest, entre els actuals carrers Ferran i Call.
Del Castell Nou, que ja apareix documentat el 1021, avui només resta una finestra incrustada en un edifici del carrer del Call. En època medieval, aquest castell tancava el Call Major, el barri jueu de la ciutat, que va patir greus destrosses arran de l’assalt del 1391. Posteriorment, al segle XV, l’edifici es va reconvertir en presó i, amb el temps, fou enderrocat.
La finestra conservada, d’estil romànic, es pot veure al punt conegut com les quatre cantonades del Call, on conflueixen Call, Avinyó, Boqueria i Banys Nous. Aquest indret correspon a un dels extrems del Call Major, que s’estenia aproximadament pels carrers Ferran, Bisbe, Sant Sever, Baixada de Santa Eulàlia i Banys Nous. Dins d’aquest perímetre també s’hi incloïa el que avui és el Palau de la Generalitat, edificat sobre propietats que havien estat en mans de famílies jueves.
A més del Call Major, Barcelona comptava amb un Call Menor, testimoni de la rellevància de la comunitat hebrea a la ciutat. Aquest segon barri jueu se situava a l’entorn dels carrers Avinyó, Lleona, Rauric i a tocar del carrer Boqueria.
Font consultada i foto actual: Xavi Casinos. La Vanguardia. 2 de juny de 2019.
![]() |
Castell o portal Vell. Actual plaça de l'Àngel. (Barcelona Coleccionismo) |
Castell o portal del Bisbe. Actual plaça Nova.(1809) Alexandre Laborde. |
Castell o portal de Regomir. Desaparegut. (1861) Autor: F. Soler Rovirosa. (AMB) |