 |
| Fossar del Pi. (1796) |
Barcelona sempre ha mostrat un esperit contradictori: estima les seves arrels, però alhora es transforma constantment. Aquestes transformacions han esborrat molts espais emblemàtics que coneixien els nostres avantpassats.
Les aquarel·les de Lola Anglada, avui patrimoni de la Diputació, són un testimoni valuós d’aquella ciutat perduda, perquè recullen imatges de llocs avui inexistents.
Van desaparèixer la Muralla de Mar o el Jardí del General, símbols d’un lleure tranquil, i també els cementiris parroquials, que oferien respir dins la ciutat. D’altres espais, com la petita plaça de Sant Jaume o els barris arrasats per la Via Laietana, van caure davant la necessitat d’obrir grans vies.
A tot això s’hi afegeixen la desamortització i la crema de convents de 1835, que van fer desaparèixer centres tan rellevants com el convent de Santa Caterina.
Font consultada: P.V. La Vanguardia. 11 e maig de 1975.
 |
| Plaça Sant Jaume. (1771) |
 |
| Muralla de Mar. (1858) |
 |
| El Jardí del General. (1830) |
 |
| Convent i església de Santa Caterina. (1836) |