 |
| El Rec Comtal. Vora del Rec, any 1778. Lola Anglada. Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona. Font: Barcelona entre muralles. |
L’origen del nom del Rec Comtal es relaciona amb el seu impulsor, el comte Miró, que al segle X va ordenar la construcció d’un canal per portar aigua a Barcelona. El document més antic on apareix citat és del segle XI, i hi ha la creença que es va aprofitar part d’una antiga canalització romana que conduïa les aigües del Besòs fins a la ciutat, entrant pel que avui és el carrer dels Arcs. El fragment d’aqüeducte que encara es veu adossat a la muralla, al costat de la plaça Nova, és en realitat una reconstrucció feta fa unes dècades.
El primitiu Rec tenia diverses funcions. La principal era subministrar aigua a la ciutat, però també feia moure molins fariners i paperers, alimentava fargues i donava servei a oficis com els blanquers i tintorers. A més, regava els horts de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals. El seu recorregut començava a Montcada i s’estenia uns dotze quilòmetres, entrant a Barcelona pel Portal Nou i travessant els carrers que encara conserven el seu record: Rec Comtal, Basses de Sant Pere, Tantarantana, Blanqueria i Rec, fins desembocar al mar, a la zona on més tard s’ubicaria l’estació del Bogatell.
Durant segles el Rec va mantenir la seva estructura, tot i que el 1750 se’n va ampliar el cabal mitjançant una explotació subalvial del Besòs, complementada amb la construcció d’una mina el 1778 i prolongada el 1822. Però, si bé era un rec molt disputat, també es va convertir en font de problemes sanitaris. Ja al 1321 es va prohibir als tintorers embrutar l’aigua, però la realitat és que durant segles el Rec va ser un autèntic clavegueram a cel obert. Les epidèmies es van succeir fins a la darrera gran mortaldat, la del tifus de 1914, que va provocar prop de dos mil morts.
La cobertura de bona part del seu traçat i les mesures de salubritat van reduir progressivament aquest perill. Tot i així, encara a mitjan segle XX, molts nois es banyaven en trams de la Trinitat Vella, Sant Andreu i la Sagrera. Ja en temps més recents, l’alcalde Pasqual Maragall va voler reivindicar la memòria d’aquest antic canal amb un gest simbòlic: alliberar-hi uns peixos, com si el Rec Comtal tornés a ser, per un instant, el riu viu que havia acompanyat la història de Barcelona.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 26 de juliol de 1992.
 |
| Rentador públic a la Gran Via format amb aigua procedent de la Sèquia Comtal. Dones rentant la roba. (1917) Autor: Frederic Ballell Maymí. (AFB) |