 |
| Vista general del passeig de Colom des de la Barceloneta. Passeig ple de palmeres. (1883) Autor: Josep Esplugas Puig. (AMB) |
L’any 1882 Barcelona estrenava un nou espai emblemàtic: el Passeig de Colom. Va ser possible gràcies a l’enderroc del Passeig de la Muralla de Mar, curiosament l’última muralla de la ciutat. Els barcelonins havien hagut de demanar-la a Carles V, preocupats per la pirateria i la pèrdua del control del Mediterrani. La primera pedra es va posar el 1527, però les obres no van començar fins al 1552, i aquell mur que havia defensat la ciutat també seria l’últim en desaparèixer: els trams de mar no es van enderrocar fins al 23 d’abril de 1878.
El passeig era, a la vegada, popular i aristocràtic. Els diumenges al matí, les famílies s’hi passejaven mentre carruatges plens de títols circulaven elegantment. L’abril de 1883 es van plantar dues fileres de palmeres, que van donar peu al nom popular de Passeig de les Palmeres. La ironia era inevitable: quan van preguntar a l’alcalde Rius i Taulet si arrelarien, ell va respondre amb un somriure: “Que viuran, no en tinc cap dubte; ara, si faran dàtils, això ja no puc assegurar.” I, com era previsible, la ciutat va acabar acostumant-s’hi.
L’Exposició Universal de 1888 va donar un impuls definitiu al passeig. Entre aceres, adoquins, fanals i balaustrades, el lloc es va convertir en un espai modern i elegant. Quatre anys després, el 1892, el quart centenari del Descobriment va omplir el passeig d’actes i color: desfilades, escultures gegantines i una atmosfera de festa que fascinava la ciutadania.
Entre els edificis que encara avui criden l’atenció destaca la Capitania General, antic convent mercedari que va passar a mans de l’exèrcit i va ser restaurat amb cura, especialment la façana i alguns interiors, sota la direcció de l’arquitecte Florensa l’any 1928.
Els bombardejos de la Guerra Civil van afectar el passeig i el port, i això va obligar a una reurbanització que es va iniciar el 1940 i no va acabar fins al 1944. Molts anys més tard, la transformació es completaria amb la desaparició dels tinglats del moll de Bosch i Alsina, culminant una renovació que deixaria el Passeig de Colom com avui el coneixem: un espai històric, elegant i ple de vida.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (1990-1996)