 |
| Plaça de Sant Just, anys 50. Fotografía de Ramón Dimas. |
L’església de Sant Just i Pastor és considerada una de les més antigues de Barcelona. El primer temple podria remuntar-se a temps carolingis, tot i que la seva actual fesomia gòtica començà a aixecar-se el 1342. Davant seu hi ha la font de Sant Just, una de les més velles de la ciutat: alguns la daten el 1357, d’altres el 1367 o fins i tot el 1427, quan finalment començà a rajar aigua procedent de Collserola.
La plaça fou durant segles ocupada pel cementiri parroquial, espai insalubre que, com tants altres de Barcelona, desaparegué el 1816 gràcies a les reformes higienistes del capità general Castaños.
Entre els edificis singulars que l’envolten destaca el palau Moxó (s. XVIII), amb façana esgrafiada i seu de l’Orfeó Català entre 1897 i 1906.
Avui la plaça ha recuperat l’encant històric i tranquil que havia perdut, un racó de ciutat amb llegendes, vestigis i memòria.
 |
| Font de Sant Just i església de Sant Just i Pastor. Plaça Sant Just. (1910-1919) Autor: Brangulí. ANC. |
 |
| Font gòtica de tres cares construïda a la plaça de Sant Just, fent angle amb els carrers Lledó i Palma de Sant Just. A la façana principal tres carasses aboquen l'aigua a una pica. En una reforma del segle XIX s'afegí, a la part superior del conjunt, una balustrada de terra cuita. (1954) Autor: Antonio Gómez Feu. |