![]() |
Banys que van existir a Barcelona al carrer de Banys Nous. Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus). Enderrocats el 1834. Autor: Francesc Xavier Parcerisa. (AMB) |
![]() |
Eren els anomenats banys àrabs (en realitat eren banys jueus) enderrocats l'any 1834. Autor: Antoni Rovira i Trias. (AMB) |
A la cantonada dels carrers Boqueria i Banys Nous hi ha una casa que encara deixa entreveure, sota la degradació, la bellesa dels seus antics esgrafiats. El que molts no saben és que, fa segles, sota aquell mateix solar hi havia uns banys jueus que van donar nom al carrer.
Els va impulsar, cap al 1160, el savi jueu Abraham Bonastruc, en col·laboració amb el comte Ramon Berenguer IV. Van prosperar tant que, per diferenciar-los d’altres més antics, el carrer va acabar conegut com a Banys Nous.
Els cronistes del segle XVIII encara els descriuen: dotze columnes de marbre blanc, una cúpula perforada en forma d’estrella i un canaló per on circulava l’aigua. Però el 1834 van ser destruïts i part del marbre es va reutilitzar a l’església de Betlem, a la Rambla.
Al segle XIX, el pintor Francesc Soler i Rovirosa va renovar els esgrafiats de la façana amb una decoració exuberant de garlandes i flors que encara avui podem veure, tot i el pas del temps.
Passejar per Banys Nous és trepitjar la memòria d’uns banys desapareguts però inesborrables en la història de la ciutat.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 29 d'octubre de 1995.
![]() |
Placa al carrer dels Banys Nous, 17 que recorda l’origen del nom del carrer, on hi havia els banys públics, situats als soterranis de l’edifici del xamfrà amb el carrer de la Boqueria. (Viquipèdia) |