El Manicomi de la Nova Belén va ser una institució singular de la Barcelona del segle XIX. El seu nom no era casual: retia homenatge al famós manicomi anglès Bethlem, més conegut com a “Bedlam”, símbol internacional de la història de la salut mental.
Fundat el 1857 a Gràcia per un capitalista, un metge i un clergue, va obrir les seves portes en dues torres properes a l’actual plaça Lesseps. Des del primer moment va destacar per aplicar el sistema non restraint, un mètode innovador que rebutjava les restriccions físiques als pacients.
Amb el temps, les disputes internes entre els socis van portar a la incorporació d’un jove catedràtic, Juan Giné i Partagás. Quan el 1873 el manicomi es traslladava a Sant Gervasi, Giné ja n’era el director i va convertir el centre en el nucli de la psiquiatria catalana. Sota la seva empenta, la Nova Belén va esdevenir referència: s’hi fundà la primera escola frenopatològica de Barcelona, es publicà la primera revista psiquiàtrica espanyola i s’organitzà el primer congrés dedicat a la disciplina. Els seus deixebles, com Arturo Galcerán i Antonio Rodríguez Morini, serien pioners en el camp.
Després de la mort de Giné, el 1903, la institució inicià un progressiu declivi fins al tancament definitiu, el 1942. L’edifici va ser reconvertit en reformatori femení i, finalment, enderrocat als anys noranta. Avui, el seu record perviu als terrenys que formen part del Museu de la Ciència de la Caixa.
Font consultada: Viquipèdia.
Dibuixos: Any 1874. Font: Barcelona Coleccionismo
Nota: No confondre Belén, antic manicomi emprat fins a mitjan segle XIX a Collserola, on s'atenien dements crònics i tranquils procedents de l'Hospital de Santa Creu, amb el manicomi Nueva Belén de Sant Gervasi.
 |
| Manicomi Nueva Belén, frenopàtic establert a Sant Gervasi el 1873. (1900-1920) Autor desconegut. (AMB) |
 |
| Manicomi Nueva Belén a Sant Gervasi. |
 |
| Antic manicomi Belén a Collserola. |