 |
| Casa Lleó Morera al passeig de Gràcia.(1905-1910) Autor: Francesc Sucarana Soldevila. (AMB) |
Al número 35 del passeig de Gràcia s’alça un dels grans exponents del modernisme barceloní: la Casa Lleó Morera. Els seus orígens es remunten al 1864, quan el mestre d’obres Joaquim Sitjas hi va construir la primera finca. A principis del segle XX, Francesca Morera i Ortiz la va adquirir i en va encarregar la reforma a Lluís Domènech i Montaner. A la mort de la propietària, l’edifici va passar al seu fill, Albert Lleó i Morera, que li donà el nom amb què avui és coneguda. La reforma es va culminar el 1906 i, en retirar els bastides, l’edifici va causar autèntica fascinació entre els barcelonins. Aquell mateix any, l’Ajuntament li va concedir el premi a la millor façana.
La planta baixa acollia la seu d’Audouard & Cia., l’estudi fotogràfic de Pau Audouard, retratista de l’alta burgesia barcelonina. Domènech i Montaner i Gaspar Homar en van dissenyar la decoració —arcs, enteixinats i mosaics—, mentre que el mobiliari va ser obra de Joan Busquets. L’anunci del negoci a la façana es limitava a un senzill rètol de forja, probablement sortit del taller de Ballarín, el gran mestre de la forja modernista.
La façana de la casa brillava per la seva riquesa escultòrica. Eusebi Arnau hi va esculpir dues grans dames amb testos florals i quatre nimfes a la base de la tribuna. Alfons Jujol, per la seva banda, hi va modelar els relleus del primer pis, on apareixen al·legories de la llum elèctrica, la fotografia, el fonògraf i el telèfon, símbols de la modernitat. El mateix taller de Jujol es va encarregar del templet superior i de la caixa de l’ascensor, integrats a la coronació de l’edifici.
Amb el pas dels anys, la planta baixa va tenir diversos usos: el Reial Cercle Artístic (1915), el Casal de les Comarques Catalanes (1917), Pianos Izábal i, finalment, la firma Loewe, que la va ocupar a partir de 1943. Malauradament, aquest darrer episodi va significar la mutilació d’una de les joies del modernisme. L’arquitecte Francesc Ferrer i Bartolomé en va projectar una reforma que va desfigurar completament els baixos. Les escultures d’Arnau van ser destruïdes a cops de martell; el porter en va rescatar dos caps, que més endavant Salvador Dalí intentaria comprar per 3.000 pessetes.
Per sort, a finals del segle XX, sota la direcció d’Oscar Tusquets i gràcies al suport de la Mutualidad General de la Abogacía, la casa va ser restaurada. Avui la Casa Lleó Morera recupera bona part del seu esplendor, tot i que la planta baixa continua sent una assignatura pendent que molts barcelonins esperen veure resolta.
Font consultada: La Vanguardia. (Desconec la data)
 |
| Casa Lleó Morera amb l'establiment del fotògraf Audoard a la planta baixa. (1903-1907) Autor desconegut (AMB) |
 |
| Casa Lleó Morera. Destaca el rètol, a la planta baixa, de l'estudi fotogràfic "Audouard". (1906) Desconegut. (AMB) |