La “Gàbia” de plaça Catalunya

Café La Pajarera nom popular de " El Gran Café del Siglo XIX". Al costat, la casa Gibert.

(1888-1895) Font: Barcelona Coleccionismo.

El 16 de maig de 1888, només quatre dies abans de la solemne inauguració de l’Exposició Universal, obria portes un local singular: el Gran Café del Siglo XIX.

S’aixecava en el jardí de la casa Gibert, al mig de la plaça Catalunya, davant del que després seria la façana del Banesto. Era una estructura de fusta i vidre, lluminosa, amb planta quadrada i coberta transparent. Els barcelonins, sempre ràpids amb els malnoms, el van batejar com la Gàbia o la Pajarera: vist des de fora, amb els clients asseguts en cadires thonet al voltant de les taules de marbre, semblaven “ocells en captivitat”.

La gran terrassa exterior va ser tota una novetat: a diferència de les Rambles, on només hi cabien quatre cadires arraconades, aquí hi havia dues fileres de taules que feien de la Gàbia el precedent de les terrasses que marcarien la plaça: Gambrinus, Maison Dorée, Continental, Colón, Zurich o La Luna.

El propietari era Arturo Vilaseca, fill d’una nissaga de cafeters. L’èxit fou immediat, i fins i tot Santiago Ramón y Cajal recordaria amb nostàlgia les seves tertúlies a la Gàbia, envoltat de figures com el doctor Robert, l’arquitecte Domènech i Montaner o el naturalista Odón de Buen.

Però el futur de la plaça estava traçat: l’Ajuntament volia netejar-la d’edificis per convertir-la en el gran espai urbà de Barcelona. Així, el 1895 la Gàbia va tancar definitivament. Vilaseca, però, no es va rendir: amb un soci va obrir just davant el Café Colón, un espectacular local modernista projectat per Francesc Rogent.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (Desconec la data)

El Gran Café del Siglo XIX, conegut popularment com La Pajarera pel seu aspecte de gàbia, va obrir les seves portes al públic el dia 16 de maig de 1888. Plaça Catalunya. (1892). Col·lecció Jordi Álvarez. Barcelona desapareguda.