 |
| Cafè Torino. Façana del Passeig de Gràcia (1902) |
Al número 18 del passeig de Gràcia hi va brillar, durant pocs anys, un dels establiments més emblemàtics i sofisticats de la Barcelona modernista: el Bar Torino. Creat el 1902 pel torinès Flaminio Mezzalama, havia nascut amb una missió clara: introduir el vermut Martini & Rossi a la ciutat, beguda molt popular a Itàlia en aquell moment.
La inauguració oficial va tenir lloc el 20 de setembre de 1902 i, només un any després, el local ja obtenia el primer premi del Concurs d’Establiments Artístics convocat per l’Ajuntament. L’èxit va animar Mezzalama a obrir un segon establiment al carrer Escudellers, el conegut com a Petit Torino, també decorat sota la direcció de Ricard de Capmany.
El Bar Torino era considerat el més luxós de Barcelona, i la seva decoració modernista reunia el bo i millor de l’art i l’arquitectura del moment. Ricard de Capmany va coordinar un equip excepcional que incloïa Antoni Gaudí, Pere Falqués i Josep Puig i Cadafalch: el primer es va encarregar de l’ornamentació del Saló Àrab; Falqués va projectar el menjador; i Puig i Cadafalch, el sostre i la marquesina. El conjunt es completava amb obres de pintors com Ricard Urgell, autor de dos plafons de caça, i frescs d’Emili Saumell i Francesc Garcia Escarré.
La riquesa artística no acabava aquí: vitralls emplomats d’Antoni Bordalba, bronzes d’Octavi Domènech, mosaics de la Società Musiva Veneziana, llums de Fratelli Tosso, mobiliari del prestigiós Michael Thonet i tapissos de Modest Urgell. Tot plegat feia del Torino un autèntic temple de l’art modernista aplicat a l’hostaleria.
Un dels espais més singulars era el Saló Àrab, ideat per Gaudí. L’arquitecte va dissenyar una ornamentació feta amb llosetes de cartró premsat i vernissat que imitaven rajoles i mosaics, produïdes per l’impressor Hermenegild Miralles, amb qui també col·laboraria en altres projectes, com el famós portal Miralles.
Tot i l’esplendor inicial, el Bar Torino només va funcionar fins al 1911. Malgrat la seva curta vida, ha quedat en la memòria de la ciutat com un dels millors exemples de com el modernisme va transformar no només els edificis, sinó també els espais de trobada i oci de la Barcelona de tombant de segle.
Font consultada: Viquipèdia.
Fotografies: Internet.
.jpg) |
| Fotografía nocturna de Josep Salvany (1905) (Viquipèdia) |
 |
| Cafè Torino. Façana del Passeig de Gràcia (1902) |
 |
| Cafè Torino. Vista interior (1902) |
 | |
|
 |
| Petit Torino al carrer Escudellers. |
 |
| Primer premi del Concurs d’Establiments Artístics convocat per l’Ajuntament |