Can Catà i la transformació de la plaça de Sants

Edificis del carrer de Sants des del pont del ferrocarril. A l'esquerra Can Catà o casa Nubiola,
situada on estava el monument al ciclista, a la plaça de Sants. (1931)

Vista des d'un terrat dels ponts sobre els carrer de Sants, Fernández Duró i dels Jocs Florals
i de les obres al pont del carrer de Galileu. Des d'aquest pont està feta la foto anterior. (1933)

Quan Sants es va annexionar a Barcelona, una de les principals reclamacions veïnals fou la cobertura de les vies del tren, que dividien el barri en dos. Aquella demanda es va començar a atendre el 1905, però les obres es van allargar més de quaranta anys. El contracte per a l’execució no es va signar fins al 1923 i, encara que les andanes ja estaven a punt el 1936, l’edifici de l’estació no es va donar per acabat fins al 1944.

Durant aquelles dècades, el que havia nascut com un senzill baixador es transformava en un node ferroviari clau a Catalunya. Les vies es multiplicaven i l’arribada constant de trens convertia l’entorn en un punt estratègic. A tocar de l’estació, una de les finques més emblemàtiques del barri, Can Catà o Casa Nubiola, destacava tant per la seva arquitectura neogòtica com per la rellevància social de la família propietària, vinculada a càrrecs municipals i al món agrari. Un element singular era el pont privat que enllaçava directament la finca amb l’altra banda de les vies.

La fisonomia de la zona va canviar radicalment als anys trenta, quan es van enderrocar les cases que tancaven el carrer de Sants en el seu encreuament amb Galileu i es van eliminar diversos ponts, com els d’Alcolea i Galileu. També van desaparèixer algunes finques, com la coneguda casa del vidre de Fructuós Gelabert. A partir d’aquí es va urbanitzar un nou espai que, sota el nom de plaça de Salvador Anglada, es convertí en un autèntic nus de comunicacions: trens, tramvies, autobusos i, més endavant, el metro hi tenien parada.

El 1930 l’Ajuntament ja havia projectat la cobertura de la rasa del ferrocarril entre Can Catà i Galileu, amb la intenció d’acostar l’estació fins al cor de la plaça. El 1936 les andanes soterrades ja permetien creuar d’una banda a l’altra sense recórrer a ponts, i el 1948 la inauguració de la nova terminal de passatgers amb façana a la plaça va culminar el procés.

Amb el pas del temps, la importància ferroviària de Sants encara creixeria. A inicis dels anys setanta es va projectar una nova estació amb el nom de Barcelona-Central, però l’oposició veïnal va aconseguir que el barri mantingués el seu nom en la denominació definitiva: Barcelona-Sants. La construcció del nou complex va comportar l’enderroc de l’edifici antic i el trasllat de les andanes al principi de l’avinguda de Roma.

La plaça de Sants, nascuda de l’enderroc de finques i de la cobertura de les vies, esdevingué així un veritable centre neuràlgic i un punt d’unió d’un barri que, fins llavors, havia estat literalment partit pel tren.

Font consultada: L'Abans de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Fotos: Arxiu Municipal de Catalunya. AMB.

Gent travessant el pont del carrer de Galileu, sobre les vies del ferrocarril i del metro. A la dreta podem veure un tros de Can Catà. (1932)

Gent davant la façana i al balcó de Can Catà, situat a la carretera de Sants.
Al fons, el campanar de la parròquia de Santa Maria de Sants. (1893)

Terrats i patis interiors de les cases del costat de Can Catà o Casa Nubiola. (1897)

Can Catà o Casa Nubiola i en primer terme el pont privat de la masia per a travessar la rasa dels ferrocarrils. (1897)

Detall del pont sobre les vies del tren del jardí de Can Catà i al fons el pont del carrer de Sants. (1935)

Vista des de la carretera de Sants de la rasa del ferrocarril i dels ponts de Can Catà
i dels dels carrers de Fernández Duró i dels Jocs Florals. (1934)

Façana de Can Catà o Casa Nubiola des del pont del carrer de Fernández Duró.
Fou edificada com a gran mas rural a l'actual plaça de Sants i disposava d'un pont privat que travessada les vies del tren. (1935)

Vista des del pont del carrer dels Jocs Florals de les vies del tren direcció la plaça de Salvador Anglada,
actual plaça de Sants. Al fons l'edifici de Can Catà. (1935)

Edificis del carrer de Sants. En primer terme tres persones netejen la calçada amb una manguera d'aigua.
Al fons podem veure Can Catà o casa Nubiola, situada on és ara la plaça de Sants. (1935)

En primer terme, el pont del carrer dels Jocs Florals i al fons els ponts sobre la via de Can Catà. (1935)

Vista des d'un terrat de l'edifici del Col·legi Germans Maristes de Sants després
de l'incendi patit el mes de juliol de 1936. Al fons, Can Catà. (1936)

Vista des del carrer de Galileu del túnel del tren en construcció per a la futura plaça
de Salvador Anglada, actual plaça de Sants. Al fons, gent observant l'edifici cremat de Can Catà. (1936)

Solar que ocupava Can Catà i on actualment hi ha l'edifici del Col·legi dels Germans Maristes de Sants.
Al fons a la dreta, el carrer de Finlàndia. (1943)

Plánol de l'any 1931. El punt vermell indica el lloc on estava situat Can Catà.
Seguint la línia del ferrocarril, a la dreta, podem veure la primera estació de Sants
que estava situada darrere de la fàbrica de l'Espanya Industrial.