Les barraques de Barcelona (1925–1935): un testimoni de la vida informal a la ciutat

Vagons de tren en desús utilitzats com a habitatges als tallers del Ferrocarril del Nord.


Durant la primera meitat del segle XX, Barcelona va viure una expansió urbana accelerada que va generar profundes desigualtats socials i territorials. En aquest context, va sorgir el fenomen del barraquisme, una forma d'habitatge precària que va proliferar a la ciutat. Aquestes construccions improvisades, sovint fetes amb materials reciclats i situades en terrenys no urbanitzats, van ser habitades per milers de persones que buscaven una llar enmig de les dificultats econòmiques i socials de l'època.

Les barraques es van estendre per diversos punts de la ciutat, des de Montjuïc fins a la platja del Somorrostro, passant per barris com la Perona, el Carmel i la Magòria. Moltes d'aquestes zones eren ocupades per treballadors que s'havien desplaçat a Barcelona en busca de feina, sovint en condicions laborals precàries. Els habitatges eren senzills i mancats de serveis bàsics com aigua corrent, electricitat o clavegueram, i les condicions de vida eren extremadament dures.

Aquesta situació va generar una gran desigualtat en la ciutat, amb una Barcelona oficial i planificada que coexistia amb una altra informal i marginada. El barraquisme va ser un reflex de les tensions socials i urbanes de l'època, i la seva presència va ser una constant en la història de la ciutat fins a la segona meitat del segle XX, quan es van iniciar processos de reurbanització i realojament dels habitants de les barraques.

Fonts consultades:
- Col·lecció documental d'Àlvar Castells. (ANC) Mapa interactiu de les barraques:


Construccions malmeses al barri de Pekín.

Església de Sant Pere Pescador, al barri de Pekín.

Barraques a la platja.

Barraques a Can tunis.

Barraques d'hort al barri d'Horta, davant de La Salle.

Horts amb barraques al pont dels Àngels, al carrer Marina.

Barraques al pont dels Àngels, al carrer Marina.

Barraques a can Tunis.

Barraques a Can Tunis. 

Barraques al Somorrostro.

Barraques situades entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella. 

Barraques entorn a la torre Cuixart, entre el carrer Bofarull i l'avinguda Meridiana. 

Carrer de barraques a Torre Pinyol, probablement l'actual Passatge Pinyol. 

Barraques del Somorrostro.

Barraques del Somorrostro.

Barraques del Somorrostro.

Barraques a Can Tunis.

Barraques del pati dels Calderers. 

Barraques del pati dels Calderers. 

Barraques del pati del Carboner, a l'avinguda Mistral. 

Barraques al pati dels Mistos.
Al fons s'insinua l'edifici del Pabellón Regio del Parque, antigues oficines de l'exposició de Montjuïc,
avui escola Jacint Verdaguer. 

Barraques del passeig de la Creu Coberta, avui avinguda Mistral. 

Barraques a la zona del carrer Calàbria núm. 167.

Barraques al pati de les Fustes.

Barraques entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella, al costat de la claveguera a cel obert. 

Barraques entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella.

Barraques a Barcelona, probablement al Somorrostro. 

Barraques a la Colònia Agrícola. 

Barraques a la riera de Magòria, prop de l'estació de tren.

Cova habitada a la zona de l'Exposició de Montjuïc.

Barraques a Montjuïc, sota la masia de can Safont.

Barraques a la zona de l'Exposició de Montjuïc.

Barraques del carrer Conde del Asalto (actual Nou de la Rambla), al Poble-sec.

Barraques entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella.

Vagons de tren en desús utilitzats com a habitatges als tallers del Ferrocarril del Nord.