L’obra més coneguda de Joaquim Pursals és sens dubte Nevada de 1887, Barcelona, avui conservada i valorada a la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Es tracta d’un oli que retrata amb detall l’excepcional nevada que va caure sobre la ciutat a principis de febrer de 1887, un episodi que la premsa del moment descrivia amb sorpresa: “Esto no es Barcelona, sino Siberia”, titulava La Vanguardia l’11 de febrer.
El quadre, presentat el 1891 a la Primera Exposició General de Belles Arts de Barcelona, mostra la part baixa de la Rambla amb el Teatre Principal com a eix central de la composició. La imatge, captada des de la plaça del Teatre, té un gran valor documental, ja que permet veure l’edifici abans dels incendis i reformes que en van transformar l’aspecte. Fins i tot s’hi poden distingir cartells anunciant la representació de La Gran Vía, una popular sarsuela estrenada a Madrid el 1886.
El detallisme de Pursals és extraordinari: el teatre, els edificis veïns, els rètols comercials, els fanals, els carruatges sobre la neu i els nombrosos vianants donen vida a una escena que combina rigor arquitectònic i atmosferes realistes. El cel grisós, tenyit pel fum de les xemeneies, recrea amb encert la sensació freda i humida d’aquells dies. En canvi, els personatges apareixen amb un aire una mica rígid i artificiós, gairebé naïf, que paradoxalment aporta gràcia i singularitat al conjunt.
Amb aquesta pintura, Pursals no només va immortalitzar un moment meteorològic excepcional, sinó que també va deixar un testimoni urbà i històric d’una Barcelona que ja començava a canviar de fesomia.
Font consultada: Victoria Durà. http://coleccioncarmenthyssen.es/work/nevada-de-1887-barcelona-1887/?fbclid=IwAR2kmmeME9fWj73MoAA7B1SkAjgu0Kb41Zh6Le2fmoIM1ScDpD12Y39y0sE
Pintura: Joaquim Pursals i Forment