 |
| Edifici del Passeig de Colom on es creu va viure Cervantes durant la seva estada a Barcelona. (1892-1898) Font: Biblioteca Nacional d'Espanya. |
Al passeig de Colom, al número 2, s’alça un edifici estret i singular conegut popularment com a casa Cervantes. Avui dia, però, costa de reconèixer: després de la restauració dirigida l’any 1945 per l’arquitecte municipal Adolf Florensa, la seva façana va canviar notablement.
La construcció original data de mitjans segle XVI i es caracteritza per la seva simplicitat. Només alguns detalls trenquen aquesta austeritat: els lindants dels pisos superiors, un medalló i, sobretot, el bust d’un home esculpit en pedra que la tradició ha identificat amb Miguel de Cervantes. Tanmateix, els experts que van elaborar el "Catàleg del Patrimoni" han deixat clar que aquesta atribució és més llegenda que realitat.
Tot i això, les investigacions del gran cervantista Martín de Riquer van aportar noves dades que donen més consistència a la memòria popular. En el seu estudi "Cervantes en Barcelona", Riquer va documentar l’estada de l’autor del Quixot a la ciutat entre el 5 i el 10 de juny de 1610. Cervantes hi havia vingut amb l’esperança de ser rebut pel comte de Lemos i d’acompanyar-lo al virregnat de Nàpols, però no va aconseguir cap audiència. És molt probable que allargués la seva estada fins al 29 de juny, just quan esclataren uns aldarulls entre mariners i ciutadans.
Des d’una casa com la del passeig de Colom, Cervantes podia contemplar perfectament aquells fets i, fins i tot, inspirar-s’hi. L’episodi apareix recreat a la novel·la “Las dos doncellas”, on es reflecteix l’ambient portuari i bulliciós d’una Barcelona que ell va poder veure de primera mà: les galeres, el tràfec del portal de Mar, les senyals de Montjuïc, els vaixells fondejats i els rituals solemnes de la ciutat.
Per tot això, potser caldria matisar el que diu el Catàleg: encara que el bust de la façana no sigui el retrat del novel·lista, la relació entre Cervantes i aquesta casa no és pas una fantasia sense fonament. Més aviat, forma part d’un llegat històric que vincula la Barcelona marinera amb la ploma més universal de la literatura castellana.
Font consultada: La Vanguardia. 15 de desembre de 1995.