 |
| Carrer de les Caputxes. (1890) Autor: Fernando Rus. Del llibre: Barcelona a l vista. |
El carrer de les Caputxes és un dels racons més pintorescos de la Barcelona antiga. Ha arribat gairebé intacte fins als nostres dies, i només cal comparar-lo amb els gravats, dibuixos i pintures que n’han intentat captar l’ambient per adonar-se de la seva atmosfera única i del seu conjunt arquitectònic singular.
Per sort, es va salvar de la Reforma, la gran intervenció urbanística de principis del segle XX que va obrir la Via Laietana i enderrocar molts carrerons i placetes plenes de caràcter.
El seu nom medieval, Caputxers, prové dels tallers i botigues especialitzades en la confecció i venda de caputxes, una prenda molt habitual en aquella època. La caputxa cobria el cap, les espatlles i l’esquena fins a la cintura, i era usada tant per nobles com per plebeus, amb diferències en el tall i la qualitat de la tela. Amb el temps, la caputxa esdevingué peça d’abric comú per a menestrals i, més endavant, per a les dones senzilles.
L’interès del carrer de Caputxes, que comunica Abaixadors amb Canvis Vells i té origen al segle XIII, és doble:
- Conserva l’ambient medieval, amb el traçat i les proporcions pròpies d’una via de comerç gremial.-
- Exposa les curiositats urbanístiques derivades de la densitat extrema de la ciutat: arcs que permeten aixecar habitatges sobre l’espai públic i façanes retranquejades que ampliaven les finques escalonant els pisos superiors. Aquesta pràctica, portava els edificis a apropar-se perillosament, limitant la llum i la ventilació, i va ser prohibida a mitjan segle XVIII. Altres exemples de façanes volades es troben a la plaça de les Olles i al carrer de Freneria.
El carrer de les Caputxes és, així, un testimoni viu de la Barcelona medieval i del seu urbanisme peculiar, on es combina història, arquitectura i la quotidianitat d’una ciutat d’altres temps.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 20 d'agost de 2000.