El carrer de Sant Antoni Abat: camí i memòria del Raval

Portal de Sant Antoni. (1890) Autor: Fernando Rus. Del llibre "Barcelona a la vista".

El carrer de Sant Antoni Abat va néixer com a via de pas. Ja en temps romans formava part de la Vía Augusta, la ruta que unia les Gàl·lies amb Tàrraco, i més endavant fou la porta d’entrada a Barcelona per a viatgers vinguts de l’interior de la península.

Amb la construcció de la tercera muralla, s’hi va obrir el portal de Sant Antoni, flanquejat per les torres de Sant Iu i Sant Pau, punt estratègic on s’hissava la bandera de Santa Eulàlia en moments de perill. Inicialment la via era coneguda com a carrer d’en Cardona, en record del cavaller Guillem de Cardona.

Cap al segle XV, els canonges de Sant Antoni Abat hi van fundar un convent i una església, molt apreciats per la seva atenció als malalts del “foc de Sant Antoni”. Amb el temps, la malaltia es va poder guarir i el convent va perdre pes fins que, el 1806, Carles IV cedí el conjunt als escolapis per establir-hi un col·legi.

L’església custodiava un valuós retaule gòtic de Jaume Huguet, que malauradament es va perdre en els incendis de la Setmana Tràgica (1909) i de la Guerra Civil (1936). Fins i tot, durant un temps, l’edifici fou reconvertit en fàbrica de matalassos.

Un carrer modest en aparença, però amb una història que resumeix segles de camins, muralles i memòria col·lectiva.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 5 de març de 1995.