 |
| Plaça Basses de Sant Pere. (1890) Autor: Fernando Rus. Del llibre: Barcelona a la vista. |
La plaça de les Basses de Sant Pere és un racó pintoresc de la Barcelona antiga. Curiosament, el paisatge que l’envolta no crida especialment l’atenció, però el lloc resulta encantador. Probablement, l’abrupta inclinació del terreny, abans més marcada, li confereix força i dinamisme a una plaça nascuda més per espontaneïtat que per urbanisme planificat.
Originalment, el lloc es coneixia com Molins de Sant Pere, en referència als nombrosos molins de la zona: els primers per a la producció de farina i els del Born per a la sal. Els molins es començaren a instal·lar al segle XII.
Al segle XVI els molins ja eren pocs, però la gran bassa continuava emmagatzemant aigua, que després alimentaria les indústries tèxtils properes: tintoreries, blanqueigs i fàbriques situades entre les places de Sant Pere, Sant Agustí Vell i el Portal Nou. Quan la màquina de vapor deixà obsolet l’ús de l’aigua, aquesta encara proveí els darrers rentadors públics, els quals es trobaven fins al número 11. Amb els canvis, el nom popular evolucionà fins a convertir-se en Basses de Sant Pere.
Amb el temps, l’aigua embassada deixà de ser necessària i desaparegueren les basses, mantenint-se només un mur de contenció que posteriorment fou substituït per uns esglaons per salvar el desnivell. Malgrat tot, l’espai seguia sent prou atractiu per a acollir celebracions com la de Sant Pere o el Corpus.
Fins aproximadament 1845, s’hi concentraven parades de fruites i verdures, que desaparegueren amb l’arribada del mercat de Santa Caterina.
Un racó petit, però amb molta història!
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 29 de setembre de 1996.