La plaça de Sant Jaume abans del seu gran canvi

Vista de la Plaça de Sant Jaume des del carrer Ferran abans de l'obertura de Jaume I. A la dreta, façana principal de la Casa de la Ciutat. (1842) Autor: Ramon Alabern Casas. (AMB)


A la vista de les façanes de l’Ajuntament i de la Generalitat, costa imaginar que la plaça de Sant Jaume no sempre hagués tingut aquest aspecte. De fet, abans de 1834, pràcticament no era una plaça tal com la coneixem avui. El seu origen es remunta al foro romà, de dimensions reduïdes, i la seva configuració es va mantenir modestament fins al segle XIX.

Fins aquell moment, l’entrada a l’Ajuntament es feia per la carrer de la Ciutat, i la de la Generalitat per la carrer de Sant Honorat, ja que l’edifici quedava en gran part ocult darrere d’altres construccions, com la iglesia de Sant Jaume —fundada el 985— i el seu cementiri, que ocupava tota l’amplada de la façana de la Generalitat. També hi havia un porxo històric on els membres del Consistori es reunien abans de les comitives oficials, i al costat s’alçava la Casa de la Batllia General. Intents de reurbanització havien fracassat al llarg del segle XVII.

El gran canvi arribà amb la creació d’una comissió encarregada d’una transformació ambiciosa: enderrocar la Casa de la Batllia, la Caixa dels Comuns Dipòsits, l’església, el porxo i el cementiri. Així mateix, es patrocinà la nova façana de l’Ajuntament, projectada per l’arquitecte municipal Josep Mas i Vila, que començà a construir-se el 1832 i no acabà fins al 1844. La pressió ciutadana i institucional salvà la façana gòtica històrica de l’Ajuntament, tot i que inicialment l’arquitecte proposava enderrocar-la.

Aquest procés donà lloc a la plaça de Sant Jaume tal com la coneixem avui. La inauguració es celebrà amb un gran ball el 18 de juny de 1834, i més endavant es completà la modernització amb la creació dels carrers veïns Jaume I i Ferran, obertes entre 1823 i 1849.

Així, la plaça va deixar de ser un simple espai allargat entre carrers i es mantent intacta fins als nostres dies.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 9 de maig de 1993.


Plànol de la Plaça de Sant Jaume. Assenyala els carrers dels voltants i alguns edificis. Indica en línies de colors el traçat primitiu de la plaça; la reforma de l'any 1823 i la darrera. (AMB)