Muralla de Mar (1827)
La col·lecció de dibuixos d’Adolphe Delamare ens ofereix una mirada única a la Barcelona i la Catalunya del segle XIX. A través del seu traç àgil i de les seves aquarel·les, Delamare va saber captar amb sensibilitat paisatges, muralles, convents i racons que avui han desaparegut o han canviat radicalment. Cada imatge és un testimoni visual que ens permet viatjar enrere en el temps i descobrir la ciutat tal com ell la va viure.
Entre 1824 i 1827, el militar, arqueòleg, i dibuixant francès Adolphe Delamare va fer llargues estades a la península Ibèrica per conèixer els seus paisatges, viles i ciutats. En aquests viatges, Delamare s'interessarà especialment per Catalunya, on sojornarà diverses vegades. El militar recorrerà sobretot Barcelona i el seu entorn i deixarà constància de les arquitectures i els paisatges que li cridin l'atenció en dibuixos ràpids que després sovint retocarà i completarà amb tocs d'aiguada o, ocasionalment, amb aquarel·les de colors vius. L'any 2016, la Generalitat de Catalunya va tenir l'oportunitat de comprar la col·lecció de 109 dibuixos que Delamare havia realitzat a la península i que inclou, entre d'altres, 34 vistes de Barcelona i 60 d'arreu de Catalunya. D'aquesta col·lecció d'il·lustracions, dipositada actualment al Museu Nacional, en formen part les obres que presentem avui.
Font consultada: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare. MNAC
Convent dels caputxins de Sarrià. (1827)
A l’escena es veu una trobada de frares amb militars i un home, que semblen discutir, mentre un altre grup de personatges, on semblen distingir-se dues dones, estan a l’esquerra entorn del que podria ser una font. Hi ha dos trossos de paper escrits a tinta marró i a llapis, retallats d’algun altre escrit i afegits a la part inferior del revers; una de les inscripcions que hi ha, de difícil transcripció, podria estar relacionada amb el dibuix. El convent de frares caputxins s’instal·là al segle XVI a uns terrenys anomenats Desert de Sarrià, on hi havia l’ermita de Santa Eulàlia. Durant la Guerra de Successió fou ocupat militarment, però bona part de la comunitat religiosa va poder continuar amb el servei religiós i el lloc es va respectar. Desaparegué el 1835 amb la desamortització dels béns de l’Església.
Claustre del convent del Carme a Barcelona. (1827)
El convent del Carme acollia els religiosos de l’orde de la Mare de Déu de la Muntanya del Carmel o Carmelites Calçats, i era al davant de l’Hospital de la Santa Creu. Començà a aixecar-se al segle XIII i tenia l’entrada al carrer del Carme. A la part nord es va construir el claustre (segle XIV) i més endavant es va fer un segon claustre al nord del primer. Als segles XVI i XVII es va reedificar el primer, adoptant l’aspecte que veiem al dibuix de Delamare. Va ser destruït quasi completament el 1835, arran de les bullangues, per un incendi. Aleshores la comunitat es va dispersar. Després es va reconstruir i reformar, i així esdevingué Universitat Literària, fins que el 1873 l’ensenyament es traslladà al nou edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom.
Claustre de l’església col·legiata de Santa Anna a Barcelona. (1827)
Porta de la Ciutadella a Barcelona. (1826)
Pedrera al peu de Montjuïc. (1827)
En el revers, hi ha un lleuger apunt d'un edifici a sobre d’un penya-segat. A Montjuïc hi havia diverses pedreres que van subministrar el material per a la construcció d’edificis de Barcelona fins a mitjans segle XX. S’estenien de sud a nord de la muntanya i entre elles es troben els talls del Fossar dels Jueus, del Sol del Migdia, de Santa Madrona o el del Mirador del Poble Sec. Probablement el dibuix mostra l’estructura del baluard de Santa Madrona des de terra, al costat de la pedrera del mateix nom, tal i com es trobava al 1827. La figura que veiem a sobre de la porta de l’edifici sembla la mateixa escultura de santa Madrona que hi ha avui a les restes de l’únic tram de muralla de Mar que encara es conserva.
Pati de la Casa de l'Ardiaca. (1827)
Vista de l'església col·legiata de Santa Anna des de la muralla a Barcelona. (1827)
L’església de Santa Anna pertanyia a l’antic monestir vinculat a l’Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, situat al carrer de Santa Anna, molt a prop de l'actual plaça de Catalunya. El característic cimbori de l’església, que s’observa al dibuix, es va cremar l’any 1936 i fou reconstruït després amb obra vista. Com diu la inscripció el dibuix està realitzat des de la muralla a prop del portal de l’Àngel, que seria enderrocada cap al 1854. Al fons del dibuix s’observa la muntanya i el castell de Montjuïc, la qual cosa ens permet fer-nos una idea del que es podia controlar des d’aquest mur que fortificava Barcelona.
Monestir de Santa Maria de Jonqueres a Barcelona. (1827)
El monestir, de monges Comanadores de Sant Jaume, es va establir a Barcelona al segle XIII. Ocupava el solar que hi ha entre la Plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). Després de dissoldre’s la congregació el 1810, l’edifici es convertí en hospital militar, tal i com mostra el rètol que apareix a sobre de la porta d’entrada al dibuix. El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu, i el 1871, després de gestions per evitar l’enderroc, l'edifici es va traslladar a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època era una zona de camp, conservant l'estructura original del monestir; el claustre, però, no es traslladà fins el 1888. L’actual església consta també d’un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869.
Torre a Sant Gervasi. (1827)
Presó de Canaletes a Barcelona. (1826)
Claustre de l’església col·legiata de Santa Anna a Barcelona. (1827)
Muralla del Seminari a Barcelona. (1826-1827)
Aquest dibuix és un dels pocs dibuixos de Delamare que presentem que estan signats. Malgrat que allò que veiem a la imatge és una porta dins de la muralla, suposadament a prop del portal de Sant Antoni, encara que es difícil d’identificar, l’autor fa especial referència en la seva inscripció a la muralla del seminari; suposem, doncs, que aquest tram de muralla era conegut amb el nom del Seminari Conciliar de Barcelona, que en aquell moment estava situat a l’església de Betlem (entre 1772 i 1878), o bé fa referència al Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre, més a prop encara d’aquesta part de la muralla, on havia estat instal·lat el Seminari durant dos segles, des del segle XVI fins al 1772. Resulta curiós observar el pintoresquisme dels personatges, que Delamare repeteix en la major part de les composicions aquarel·lades més acabades, així com el soldat francès que fa guàrdia a la porta; hem de tenir en compte que encara que Barcelona, centre de la resistència a Catalunya durant “l’expedició espanyola” de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, capitulà el 4 de novembre de 1823, restà ocupada per l’exèrcit francès fins el 1827.
Presó de Canaletes a Barcelona. (1825)
Com diu l’autor el dibuix està realitzat des de l’edifici de l’Estudi General de Barcelona, primera universitat que tingué la ciutat, que estava a l’inici de la Rambla en sentit perpendicular a la via, just enfrontat a les torres de Canaletes. Després de la Guerra de Successió es convertí en caserna militar, i així el conegué Delamare, fins que s’enderrocà el 1843. És un curiós racó de Barcelona, del qual desconeixíem l’existència de dibuixos i gravats antics que el representessin.
Possiblement Santa Maria de Valldonzella en ruïnes.
Camí de Sants a Barcelona amb Montjuïc al fons. (1827)
Curiosa vista del que seria l’any 1827 la zona fora muralles de Barcelona, al camí a la vila de Santa Maria de Sants, amb Montjuïc al fons. Veiem un petit pont i unes construccions en ruïnes sobre un turó, que podrien ser les restes d’un antic monestir o d’un punt de trobada al camí; potser l’antic monestir de Santa Maria de Valldonzella, al camí entre Barcelona i Sants, que quedà destruït a la guerra dels Segadors (1640-1652). El que difícilment podria ser és una representació del poble de Sants, ja que en aquestes dates era una vila en creixement; precisament l’any 1827 es va consagrar l’església de Santa Maria de Sants, construïda sobre l’antiga església romànica, caracteritzada pel seu esvelt campanar, el més alt dels existents fora muralla en aquell moment. Delamare, probablement, agafa aquesta vista pel seu caràcter pintoresc i romàntic. El poble de Sants quedaria annexionat a Barcelona l’any 1897. Una de les inscripcions parla d’una ruta del “Mirador del Rey”, que s’assenyala a Montjuïc. La inscripció pot al·ludir als actuals Jardinets del Mirador de l’Alcalde al Passeig dels Cims, a les quotes altes de la muntanya barcelonina.
Pati de la Casa de l’Ardiaca a Barcelona. (1827)
Muralla de Barcelona. Baluard de Jonqueres. (1825)
Fou un dels onze baluards de la muralla pels quals quedà protegida Barcelona al segle XVII: el baluard de Migdia, el de Llevant, el de Santa Clara, el del Portal Nou, el de Jonqueres, el de Sant Pere, el de l’Àngel, el de Tallers, el de Sant Antoni, el de Santa Madrona i el de Sant Francesc. L’enderroc de la muralla es produí des de 1854 fins l’any 1873.
Restes de l’Aqüeducte de Can Turull a Vallcarca. (1827)
A prop de la finca de Can Turull es troba avui en dia l’única resta (una arcada) d’aquest aqüeducte, construït al segle XVIII, que transportava aigua a Gràcia des d’una font de Can Falcó, creuant la riera de Vallcarca a prop de la Farigola. L’edifici que hi ha més elevat podria ser l’hostal de la Farigola, que n’era un dels que formaven part del camí ral de Barcelona a Sant Cugat, i que fou un dels nuclis primigenis del barri; de fet a la inscripció que hi ha al costat sembla posar “hostel”.
Font d’Aretusa al Passeig Nou o de l’Esplanada a Barcelona. (1827)
De les quatre fonts que hi havia al llarg de la part central del passeig, aquesta és la més propera al costat de mar, dedicada a la deessa Aretusa (als gravats antics podem veure que l’estructura d’aquesta Font coincideix amb la dibuixada per Delamare). El passeig de l’Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou.Aquest passeig fou batejat oficialment com a passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o Jardí Nou o de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714. El passeig es portà a terme entre 1796 i 1802. Estava format per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors situades de forma més o menys equidistant. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una, la font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega. Croquis de paisatge i de càntirs al revers.
Masia a Sant Gervasi de Cassoles. (1827)
L’antic poble de Sant Gervasi de Cassoles es formà a l'entorn de l’ermita de Sant Gervasi (segle VII o VIII). L’origen, però, és força desconegut, encara que es pensa que Cassoles ve de cases i soles, ja que no hi havia un nucli urbà sinó cases disperses. En un terreny abrupte i pobre, amb torrents i 35 turons, al segle XV constava probablement de set cases disperses. L’edifici dibuixat per Delamare podria ser una d’aquestes masies. L’any 1729 es convertí en municipi independent, però continuà estant molt despoblat. És a començament del segle XIX quan es comença a desenvolupar un poble al voltant de l’església. I amb el creixement de la població és construí una nova església al lloc de l’anterior, aquesta vegada sota l’advocació de la Mare de Déu de la Bonanova. El 1897 el municipi s’agregà a Barcelona.
Drassanes del port de Barcelona. (1827)
Presó de Canaletes a Barcelona. (1826)
Singular representació de la presó de Canaletes, al capdamunt de l’actual Rambla, realitzada des de la muralla, ben diferent de l’habitual representació de dibuixos i gravats antics que recollien la vista de les torres-presó de Canaletes o del portal de Sant Sever. Delamare recull al dibuix una visió propera, quasi un racó, i es recrea una altra vegada en l’anècdota dels diferents personatges i en el deteriorat estat de l’edifici, tot plegat característic de l’esperit romàntic.
Font Trobada. Montjuïc. (1827)
La Font Trobada se situava al final d'un camí costerut, en el Torrent dels Tarongers. La font rajava en un pati, que també s'utilitzava com a pista de ball, on el 1817 es va inaugurar un cafè-fonda. La Font Trobada va subsistir durant anys, patint diverses reformes. Posteriorment la font quedà a l’interior de les instal·lacions del Club Natació Montjuïc fins que desaparegué el 1992 amb la construcció de la nova piscina olímpica.
Santa Maria del Mar desde el Passeig Nou o de la Esplanada en Barcelona. (1826)
Vista de la capçalera de l’església i del passeig del Born des del Passeig Nou o de l’Esplanada. El passeig va ser projectat per Agustín de Lancaster y Araciel, Capità General de Catalunya a finals del segle XVIII. Les obres van durar entre 1796 i 1802. El Passeig de l’Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla.
Muralla de Barcelona. Baluard de Sant Antoni. (1826)
L’actual mercat de Sant Antoni s’aixecà davant d’on estava el portal, al lloc on era el baluard de Sant Antoni, construït al segle XVII i representat en aquest dibuix. Era un dels onze baluards que protegien la ciutat. De la muralla situada entre els baluards de Sant Antoni i Santa Madrona partia una línia atrinxerada que comunicava amb el perímetre fortificat del Castell de Montjuïc, línia que podem intuir en aquest dibuix, que mostra també la proximitat de la muntanya.
Portal de Santa Madrona. (1825)
Portal i església de Sant Antoni a Barcelona. (1827)
Imatge de la Mare de Déu a prop de la muralla de Sant Antoni a Barcelona. (1827)
Claustre del convent de Santa Mònica a Barcelona. (1827)
 |
| Entrada al Castell de Montjuïc. (1827) |