La sèrie “Vida quotidiana” recull els dibuixos de Pau Febrés Yll, conservats a l’Arxiu Municipal de Barcelona, que ens permeten endinsar-nos en la Barcelona del segle XIX i XX. Són escenes senzilles i plenes de força evocadora: cues al carrer, mercats, oficis, jocs infantils o moments de lleure. A través d’aquests traços, més que un document històric, descobrim la ciutat viscuda en la seva dimensió més humana: la rutina compartida, les mirades i els gestos que han anat construint la memòria col·lectiva barcelonina. Galeria d’imatges amb llegendes aquí. 👇
Treballs d'enderrocament de la caserna de les Drassanes a la Rambla de Santa Mònica. La Rambla molt concorregut amb vianants i carros. Al fons apareix la muntanya de Montjuïc amb el perfil del castell de Montjuïc. (1935)
Pati barroc amb pòrtic d'arcs escarsers del palau d'Erasme de Gònima, conegut com Ca l'Erasme. Aquest industrial i fabricant d'indianes edificà la fàbrica al carrer de Riera Alta amb torre campanar i rellotge, al fons a la dreta. El conjunt fabril i la torre van ser bombardejades durant la guerra civil, restant només el palau. (1935)
Mercat de mobles, roba, trastos i objectes vells celebrat a la davant el conjunt de cases porticades de l'actual carrer del Consolat conegut també com a carrer dels Encants. (1892)
Festa popular amb presència d'autoritats civils i militars per celebrar l'aniversari de la cessió dels terrenys de l'antiga ciutadella a la ciutat. En primer terme el grup d'autoritats saludant a un home vestit amb indumentària catalana; faixa, barretina, vestit de vellut. Tot l'espai comprés entre l'antic palau del Governador, un dels pocs edificis conservats de l'enderroc de la Ciutadella, i el monument al general Prim ocupat per una munió de gent, alguns dels quals porten banderes catalanes. (1894)
Vista del carrer de la Carabassa amb els dos ponts que uneixen les cases d'un costat amb els jardins de l'altre; d'un dels jardins sobresurt un gran palmera. Al fons apareix la cúpula de la basílica de la Mercè coronada per una imatge de la Mare de Déu. (1895)
Església de Sant Joan a la plaça de la Virreina oberta damunt la propietat del marqués de Castellbell, virrei del Perú. L'urbanització de la plaça, oberta l'any 1878 va incloure des del principi l'edificació d'aquesta església. (1932)
Un grup de persones a cavall i i un altre a peu arriben a l'ermita de Sant Medí per a celebrar l'aplec anual. (1895)
Un grup de presoners caminen per l'exterior de la presó vella de la Roda de Sant Pau acomboiats per guàrdies civils armats amb fusells amb la baioneta calada. (1889)
Plaça Catalunya amb bancs on hi han diverses persones assegudes unes criatures juguen i salten i, una parella agafen de la ma al seu fill. A la dreta escultura d'una dona ajaguda damunt un gran pedestal. Al fons una edificació en obres i al fons la part alta d'edificis del passeig de Gràcia. Palmeres i altres tipus d'arbres fan ombra a una part de la plaça. (1936)
Una dona amb un nen a coll, un home amb un paquet carregat a l'espatlla i un nen caminen pel camí de la font Trobada, una de les fonts vuitcentistas de Barcelona desapareguda amb la construcció, amb motiu dels jocs olímpics de Barcelona de 1992, de la piscina olímpica. A la dreta una tanca darrera la qual apareixen arbres i la façana d'una casa. En primer terme a l'esquerra destaca una atzavara i arbres que conduiexn fins al fons de la composició d'on arrenca el camí de la font. (1925)
Espai irregular i amb desnivells salvats per graons de pedra on antigament hi havia les basses que servien per als molins anomenats de Sant Pere i les instal. lacions auxiliars de la insdústria tèxtil. Les instal. lacions van ser desmantellades i el seu solar convertit en plaça l'any 1825. Edificis perimetrals de caràcter força unitari. (1892)
Escena de l'atemptat que deixà ferit de gravetat a Francesc Cambó a Hostafrancs el 18 de maig de 1907. Un cotxe de cavalls envoltat de fum al centre amb tres homes drets al davant, un amb una arma de foc apuntant al vehicle i, en primer terme, a terra, un home ferit. Per l'esquerra apareix la guàrdia civil a cavall i per la dreta fugen un grup de persones. (1907)
Via que travessa el poble de Gràcia. A la dreta masies i una dona amb un ruc camina cap amunt d'esquenes a l'espectador; a l'esquerra un pastor baixa amb el seu ramat d'ovelles. (1889)
Carrer Sant Felip Neri. Davant d'un edifici amb façana de pedra una pastora acompanyada de quatre cabres sembla vendre llet a una noieta que porta un gerro a la ma; una nena amb un llaç vermell al cap acarona un dels animals. A la dreta tres homes un pescador amb barretina, esclops i pipa, un dibuixant i un noi amb un neumàtic a les mans. (1907)
Artista fent un retrat a un cavaller que posa assegut, en una escena contemplada per nombroses persones. Damunt la porta i a banda i banda de la mateixa un rètol i dos retrats identifiquen el nom de l'artista i la seva especialitat, retratista. (1889)
Vista exterior del conjunt del cenobi gòtic de sant Jeroni de la Murtra. En primer terme un pastor amb un ramat d'ovelles i unes dones cuinan. (1890)
Font dels Tres Pins al parc de Montjuïc. Graons i terrasses salven els desnivells del terreny i divideixen l'espai en diferents zones. Diferents grups d'homes, dones i nens, alguns amb càntirs i cabassos per passar un dia a l'aire lliure. (1935)
Per un camí que condueix al cim de la muntanya del Tibidabo amb el pavelló de la reina, pavelló de fusta d'estil neomossàrab construït el 1888 com a espai de descans de la reina regent Maria Cristina, que va pujar al cim de la muntanya el 27 de maig de 1888,en el decurs dels actes de l'Exposició un home a peu tocat amb barretina, parla amb un cavaller que cavalca prop d'una dona que es protegeix del sol amb una ombrel·la. A la dreta un home amb un bastó amb un farcell recolzat a l'espatlla, camina al cantó d'un vailet. (1890)
Creu Coberta, carrer amb circulació de carruatges, nucli rural del pla de Barcelona annexionat a la ciutat l'any 1897. L'antic camí de Creu Coberta correspon a lo que ara és avinguda Mistral. A la dreta, barraques del Fons de Valldonzella. Actualment el carreer de Creu Coberta uneix la plaça d'Espanya amb el carrer de Sants i és l'arteria principal del districte de Sants. (1894)
La Font del Lleó. Dones i nens amb càntirs al voltant d'un safareig amb un lleó de la boca del qual brolla l'aigua. Aquest lleó de pedra donava nom a un restaurant ubicat a Pedralbes. (1898)
Plaça Sant Agustí Vell flanquejada a la dreta per cases de l'últim moment del gòtic aixecades sobre pilars amb porxos a la planta baixa. Un venedor de cantirs, tocat amb barretina, carregats a les alforges d'una una mula crida tot buscant compradors per la seva mercaderia. Darrera, seguit per criatures un capella amb sotana. (1897)