Si penseu en la plaça d’Espanya, segur que us venen al cap les torres venecianes, la gran font al centre o la majestuosa entrada a Montjuïc. Però sabíeu que fa poc més d'un segle, aquest espai era gairebé un descampat en plena transformació?
Hem recuperat unes imatges sorprenents dels anys 1915 a 1925 que mostren una plaça i el seu entorn en ple procés de canvi. És una visió d'una Barcelona que estava a punt de fer el gran salt cap a la modernitat, de la mà de la imminent Exposició Internacional de 1929.
La primera imatge ens porta directament al cor d'aquest canvi. La imponent plaça de braus de les Arenes domina l'horitzó, però el seu entorn és gairebé irreconeixible. Vies de tramvia, camins de terra i un tràngol de carros i vehicles de cavalls ens mostren una plaça que encara no era el nus de comunicació que és avui. L'espai era més aviat un punt de connexió informal entre barris, on la gent feia vida entre petits edificis que, aviat, serien enderrocats.
Aquestes fotografies ens mostren el moment exacte en què la ciutat superava els seus límits. Observeu com els edificis antics estan en ple procés de demolició, deixant pas a grans esplanades plenes de runa. Cada enderroc era un pas més cap a la visió d'una gran plaça monumental, dissenyada per ser la porta d'entrada a l'esdeveniment més important del segle per a la ciutat.
La transformació no va ser només cosa de la plaça. Les imatges dels voltants són encara més reveladores. Una de les grans artèries de Barcelona, l'avinguda de la Gran Via, es presenta amb una alineació d'arbres joves i poc trànsit. A banda i banda de l'avinguda, hi ha grans espais de terra sense edificar, una prova clara que la ciutat s'estava expandint cap a la perifèria.
Aquesta dinàmica es repeteix a l'avinguda del Paral·lel. La presència de pals de la llum i les vies del tramvia indiquen que ja era una via de comunicació important, però el seu entorn encara té un aspecte semi-rural, amb espais de terra buits i algunes fàbriques a l'horitzó. La barreja de carros de cavalls amb vehicles ja motoritzats reflecteix el ritme de canvi de la ciutat a principis del segle XX. Aquesta barreja d'ambients ens parla d'una ciutat que creixia a passos de gegant.
Aquestes fotografies no són només imatges d'un passat llunyà. Són el testimoni d'un moment de transició, d'un esforç col·lectiu que va canviar per sempre la fisonomia d'aquesta zona de la ciutat. Gràcies a elles, podem entendre millor d'on venim i com Barcelona va aconseguir convertir-se en la gran ciutat que és avui.
Font consultada: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC.
Fotos: Brangulí.
