 |
| Paral·lel (1892-1907) Font: Barcelona Coleccionismo. |
El Pla Cerdà, aprovat el 1859, va preveure tres tipologies de vies: passatges, carrers i avingudes transcendents. Aquestes darreres, com el Paral·lel, havien de tenir 50 metres d’amplada per garantir la connexió ràpida entre barris i nuclis.
El problema fou que un tram coincidia amb les muralles medievals aixecades per Pere III. Tot i que el seu enderroc havia començat el 1854, el Baluard del Rei no desaparegué fins al 1890, i això va frenar l’obertura de l’avinguda.
A més, els propietaris es resistien a edificar: només s’aixecaren set cases i molts presentaren recursos contra l’Ajuntament, reclamant reduir l’amplada a 40 metres. Cerdà no va voler negociar i la Comissió de l’Eixample, el 1883, proposà un compromís amb un sistema de porticats que, a la pràctica, reduïa l’espai edificable.
Davant d’aquesta incertesa, molts optaren per esperar. Mentrestant, a partir de 1902 es van permetre construccions provisionals, i així proliferaren teatres i cafès cantants en barraques i coberts. El primer fou el Circo Español Modelo (1892), i poc després es multiplicaren els escenaris.
Així, el Paral·lel va néixer no pas com la gran avinguda residencial que havia imaginat Cerdà, sinó com el gran bulevard de la diversió i la cultura popular de Barcelona.