 |
| (1806-1820) |
A diferència del Pla de Palau, la Plaça Nova no va exercir mai un paper central en l’àmbit polític o militar de la ciutat, tot i que sí que va esdevenir un espai amb un fort caràcter simbòlic i de vida quotidiana, ja que hi tenia lloc el mercat. Ens trobem davant un escenari urbà molt interior, on les restes de les muralles romanes de Barcelona es feien especialment visibles gràcies a les dues torres circulars de la Porta Praetoria —l’actual Portal del Bisbe—, punt d’entrada al decumanus de la ciutat romana. Aquest conjunt de portes constitueix, encara avui, la part millor preservada del recinte emmurallat de Barcino.
La plaça es va configurar en època medieval, cap a mitjan segle XIV, quan es van enderrocar unes cases que s’aixecaven davant del Portal del Bisbe. A partir de llavors i al llarg dels segles, el seu aspecte es va anar definint amb les construccions adossades al traçat de les antigues muralles, tal com ja es pot veure al gravat de Laborde.
A l’esquerra de la imatge destacaven les cases que tancaven la plaça i la separaven del conjunt catedralici, integrades en el carrer de la Corríbia. Al darrere sobresortia la galeria superior de la Casa de l’Ardiaca, avui Arxiu Històric de la Ciutat, que a inicis del segle XVI es va unificar en un sol edifici per iniciativa de Lluís Desplà, ardiaca major de la Catedral. Tot seguit apareix la torre romana amb la capella de Sant Roc i, entre ambdues torres, el pont construït el 1614, fruit d’una voluntat d’unir edificis mitjançant passeres. A la dreta de la plaça s’aixeca el Palau del Bisbe, d’origen al segle XIII i vinculat als primers anys de la Inquisició a Barcelona, que més tard fou ampliat i reformat en estil barroc. La seva façana a la Plaça Nova, obra dels germans Josep i Pau Mas i d’Ordal, data de 1734.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: Alexandre Laborde. Anys: 1806-1820.