 |
Aquesta litografia d'Onofre Alsamora és un exemple singular de les vistes òptiques, un popular divertiment visual del segle XIX. La peça, dissenyada per ser vista a través d'un poliorama panòptic, presentava una doble imatge: una vista diürna a l'anvers i una vista nocturna invertida al revers. L'aparell manipulava la llum per ressaltar l'escena desitjada, creant un efecte visual sorprenent per a l'espectador. Aquestes produccions, molt de moda a l'Europa del moment, reflectien l'interès d'Alsamora, que, des de la seva formació a l'Escola de Llotja, s'havia especialitzat en la representació d'espais de la burgesia barcelonina com el Pla de Palau, la Rambla i el Liceu.
La làmina destaca per la seva perspectiva composada del passeig de la Muralla de Mar, un espai urbà molt retratat. Alsamora ressalta l'amplitud del passeig, que se situa en una plataforma elevada respecte als edificis de la façana marítima. En primer pla, es distingeix clarament l'edifici de l'antic Convent de la Mercè, que des de 1845 havia estat reformat per a ús militar arran de la desamortització. Actualment, aquesta construcció és la Capitania General.
Un detall important de la vista és l'enllumenat públic. Les làmpades, que en el moment de la creació de l'obra ja funcionaven amb gas, testimonien el paper de Barcelona com la primera ciutat d'Espanya en adoptar aquesta innovació. Al fons de la imatge, es poden veure les Cases d'En Xifré i els edificis adjacents, mentre que la perspectiva es tanca amb el conjunt de la Ciutadella. Aquesta litografia no només és un divertiment visual, sinó també un document que capta l'ambient i les noves tecnologies de la Barcelona romàntica.
Font consultada: Atles de Barcelona.
