L’enderroc d’un tresor a la plaça Sant Miquel

L'any 1869 va començar l'enderrocament, així ho va captar el llàpis de Lluís Rigalt. (LV)

L’església de Sant Miquel, adossada a l’Ajuntament i situada a l’actual plaça homònima, va ser enderrocada arran de la Revolució de 1868. Tot i que no era un edifici unitari, la seva barreja d’estils —des de restes romanes fins a elements gòtics, platerescs i barrocs— li donava un caràcter únic.

El temple guardava peces d’alt valor: el mosaic romà amb figures marines, el retaule gòtic de Lluís Dalmau amb la Verge dels consellers, escultures de Montañés, pintures de Tramulles i Viladomat, i fins i tot la relíquia del braç de santa Madrona.

Part de l’edifici es va salvar parcialment: el portal principal fou traslladat a la basílica de la Mercè i el campanar, obra de René Duclaux (1516), s’alça encara a l’església de la Concepció del carrer Aragó.

Malgrat els intents de figures com Pau Milà i Fontanals o Antoni Bofarull per aturar l’enderroc, la Junta Revolucionària va desestimar les protestes. L’última missa s’hi celebrà el 21 de novembre de 1868. La ciutat va celebrar la desaparició de la Ciutadella, però no va viure amb la mateixa alegria la pèrdua de Sant Miquel.

Font consultada: Lluís Permayer. La Vanguardia. Desconec la data,

Façana original vista des de la plaça de Sant Jaume. Foto: AHCB

Fragment del restaurat mosaic romà de les termes que s'havia conservat a l'antiga església de Sant Miquel. Gravat publicat a La Ilustración Española y Americana. (AMB)

Façana de l'antiga església de Sant Miquel. Portal cinccencista de traça encara gotitzant, esculpit per René Ducloux i empotrat, en desaparèixer aquesta, al mur que dóna al carrer Ample de l'església de la Mare de Déu de la Mercè. (1905) Autor: Eduard Gràcia. (AMB)

Interior de l'església de Sant Miquel. (1840-1868) Autor: Lluís Rigalt. (AMB)