 |
| (1806-1820) |
En lloc de seguir la tradició de les vistes marineres de Barcelona, habituals des del segle XVII, Laborde opta per una aproximació més propera. Situa el punt d’observació des de la Barceloneta, fet que li permet posar l’accent en el moviment del port i, sobretot, en l’espai del Pla de Palau. La mirada abasta fins a Montjuïc, però el veritable interès del gravat recau en la zona de la Ribera, presidida pels edificis civils del Pla de Palau i amb el perfil inconfusible de Santa Maria del Mar, de la qual sobresurten les dues torres.
En aquesta vista destaquen especialment la Llotja i la Duana, que esdevenen els grans protagonistes de la Barcelona neoclàssica i mostren amb claredat la importància d’aquests equipaments civils. Entre ambdós edificis s’obre la Porta de Mar, fàcilment reconeixible pel seu frontó triangular i custodiada pel bastió de la muralla. Als seus costats, l’activitat comercial és ben visible: davant de la Llotja s’alineen les barraques del vi, i a tocar de la Duana, les barraques de l’oli. En els extrems del gravat també s’intueixen altres construccions, probablement militars, com els magatzems d’artilleria.
Amb aquesta composició, Laborde ofereix una imatge de la Barcelona més dinàmica i representativa de principis del segle XIX. El gravat no només reflecteix l’arquitectura i l’urbanisme, sinó que incorpora també escenes costumistes: els personatges del primer pla, amb les seves tasques quotidianes, donen vida a una escena plena de moviment portuari.
Font consultada: Atles de Barcelona. Gravats: anys 1806-1820.
Autor: Alexandre Laborde.