L’any 1854, l’arquitecte i artista francès Alfred Guesdon va publicar una obra sorprenent: L’Espagne à vol d’oiseau. Es tractava d’una sèrie de vistes aèries de diverses ciutats espanyoles fetes amb la tècnica de la litografia. El resultat eren imatges molt precises i espectaculars, que combinaven l’art amb una mirada gairebé cartogràfica.
Com aconseguia tanta exactitud? Tot indica que Guesdon es va basar en plànols detallats de les ciutats i també en fotografies, un recurs encara nou en aquell moment. En el cas de Barcelona, alguns estudiosos fins i tot creuen que podria haver fet servir imatges preses des d’un globus aerostàtic, ja que la seva vista mostra la ciutat des del port i les estacions del Nord i de Mataró amb una perspectiva impossible des del terra.
La Barcelona monumental
La litografia de Guesdon trenca amb les vistes pintoresques que predominaven fins aleshores i introdueix una manera totalment nova de mostrar la ciutat: una panoràmica aèria que posa en relleu el creixement i la transformació urbana.
En la imatge destaca especialment el Pla de Palau, representat com a veritable centre monumental de Barcelona. La seva regularitat contrasta amb el conjunt compacte de la ciutat, del qual només sobresurten alguns grans edificis, com Santa Maria del Mar o la Catedral. Un detall molt curiós és la presència de les ruïnes del Palau Reial Menor, amb els seus arcs encara en peu, una prova de la fidelitat amb què Guesdon reflectia la realitat.
La Barcelona moderna
Però potser el que més sorprèn de la vista és com mostra la ciutat moderna que començava a néixer. D’una banda, Guesdon dona molt protagonisme al ferrocarril, símbol del progrés del moment. De l’altra, dibuixa amb claredat les xemeneies de vapor concentrades al Raval i també al municipi de Sants, evidenciant el caràcter industrial que Barcelona i el seu entorn ja havien adquirit a mitjan segle XIX.
En definitiva, la imatge de Guesdon no és només una obra d’art, sinó també un document excepcional que ens permet veure com Barcelona combinava, fa més de 150 anys, el seu passat monumental amb l’arribada de la modernitat i la indústria.
Font consultada: Atles de Barcelona
 |
| El Baluard del Rei. Datava del segle XV i era davant de les Drassanes. Feia cantonada, i la muralla seguia fins al Portal de Santa Madrona. |
 |
| Al final de la muralla de Mar, davant del convent de Sant Sebastià, hi ha com una espècie de rampa. Es creà després de la reforma de la muralla de mar, el 1834, per salvar l’alçada entre el nou carrer d’Isabel II i el passeig de la muralla. Desaparegué el 1881 amb la resta de la muralla. |
 |
| Al gravat de Guesdon, no hi apareix només una estació. N’hi ha dues. L’estació al costat de la Duana és la de Granollers i la que està a l'exterior de les muralles correspon a l'estació del tren de Mataró. |
 |
| L'estació del tren de Granollers, actual estació de França. |
 |
| La Duana, que es construí el 1790 i estigué en funcionament fins que es construí una nova Duana, el 1902, davant les Drassanes. Les antigues es convertiren en seu del Govern Civil. |
 |
| Mirem ara el Palau Reial. L’edifici que es veu es cremaria l'any 1875. |
 |
| Darrere de la Llotja, amb aquestes torres quadrades característiques, trobem el convent de Sant Sebastià. Es construí el 1507, i fou enderrocat en dues parts: l’església i els annexos el 1868, i el convent durant per l’obertura de la Via Laietana. |
 |
| La Llotja. L’interior de l’edifici és d’època gòtica, però exteriorment va ser remodelat a finals del segle XVIII amb estil neoclàssic. |
 |
| Si seguim la línia de la muralla de mar, veurem una zona verda. És la plaça del Duc de Medinaceli, que es va construir entre 1844-1949, on hi havia estat el Convent de Sant Francesc. L’arquitecte fou Francesc Daniel Molina, que també va fer la plaça Reial i el Teatre Principal. |
 |
| Cantonada de la muralla de mar, al costat del Portal de Mar. |
 |
Portal de Mar. Aquest portal de la muralla comunicava la ciutat i era un punt importantíssim d’entrada de mercaderies, i per tant, de recaptació d’impostos.
|
 |
| Al final del passeig del Born s’hi intueixen uns tendals. Es tracta del mercat ambulant del Born, que més tard se situaria una mica més enllà, a l’espai conegut com a Esplanada, davant la Ciutadella. |
 |
| Santa Maria del Mar. Si us hi fixeu, Guesdon mostra part del pont que unia el Palau Reial i l'església. Aquest pont es construí el s. XVII i va sobreviure en part fins als anys 80 del segle XX, amb la remodelació del fossar. |
 |
| Aquí, també veiem, l'església del Pi. |
 |
Aquest espai, al costat de la Rambla, és la Plaça Reial. En aquell moment estava encara en construcció.
|
 |
| A l’altra banda de la plaça de Sant Jaume, sense anar més lluny, el campanar de l’església de Sant Miquel, ja desapareguda. És el mateix campanar, amb algunes modificacions, que ara hi ha a l’església de la Concepció del carrer Aragó. A més, l’església i el claustre d’aquesta església provenen de l’antic monestir de Jonqueres, que es desmuntà per l’obertura de la Via Laietana. |
 |
| Plaça Sant Jaume. En el gravat es veu part de la façana de la Generalitat o Diputació Provincial. |
 |
| En el gravat es distingeix part de la sala dels cavalls del Palau Reial Menor, en aquells moments en ruïnes. |
 |
| Teatre Principal, antic Teatre de la Santa Creu i anomenat també Teatre de l'Hospital, és el més antic de Barcelona. |
 |
| Ara posem els ulls a la Rambla, on és fàcil veure el teatre Principal i el Liceu. Guesdon mostra la façana del Liceu de quan es va inaugurar el 1847, ja que no s’incendià fins al 1861. |
 |
| El campanar de Santa Àgata es construí a principis del segle XIV, i no ha sofert gaires modificacions fins al dia d’avui. |
 |
| El mirador del rei Martí es va construir cap al 1555, pels volts de la construcció del Palau del Lloctinent. |
 |
| Aquesta enorme cúpula es tracta del cimbori de l'església de Santa Maria de Sants, del 1828. |
