A mitjan segle XIX, l’Album sur l’Espagne va esdevenir la col·lecció més completa de vistes de Barcelona publicada fins aleshores. S’hi reuneixen nou làmines que, amb més detall que les de l’àlbum de Chapuy, ofereixen un autèntic recorregut pels espais més representatius de la ciutat. Aquest itinerari reflecteix el paisatge burgès emergent, des del port i el Passeig de Mar fins als nous espais urbanitzats entorn de la Rambla i la recent inaugurada Plaça Reial.
El litògraf Isidore Deroy va voler captar el moment de canvi urbanístic que vivia Barcelona. En la seva vista general des de Montjuïc ja s’intueix la densitat del Raval i el procés d’enderroc de les muralles medievals, iniciat el 1854. Tot i que moltes de les làmines mantenen un caràcter pintoresc, Deroy dona rellevància al to monumental dels nous espais: el passeig d’Isabel II amb el seu traçat rectilini, la Rambla convertida en eix arbrat i de carruatges, la regularitat geomètrica de la Plaça Reial —primera representació coneguda d’aquest espai— o els jardins de la Plaça del Duc de Medinaceli, amb el monument a Galceran Marquet (1851). Al Pla de Palau hi destaca la font del Geni Català, inaugurada el 1856 i projectada per l’arquitecte Francesc Daniel Molina.
Un dels motius pels quals les litografies de Deroy resulten més precises que moltes altres representacions és la seva relació amb la fotografia. El litògraf va basar-se en les imatges preses pel fotògraf francès Franck (François-Marie-Louis-Alexandre Gobinet de Villecholles) durant la seva estada a Barcelona cap al 1856. La comparació entre les fotografies i les litografies evidencia els mateixos punts de vista i enquadraments, cosa que confereix a l’obra de Deroy un realisme poc habitual en aquell moment.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: Isidore Leroy.
