La Riera d’en Malla: el riu que travessava Barcelona

Carrer Casp. Riera Malla al descobert. (1890)  Fernando Rus. Del llibre "Barcelona a la vista".

Un curs d’aigua travessava el carrer Casp davant dels Jesuïtes: era la Riera d’en Malla, que seguia el seu recorregut des de la Via Augusta fins a La Rambla, modificat diverses vegades al llarg del temps.

La primera modificació es va produir a mitjans del segle XIV, quan es va aixecar l’última muralla gòtica, que tallava el seu pas aproximadament a l’altura de Canaletes. La riera va ser desviada cap al carrer Casp, continuant per Ausiàs March i Alí Bei fins a desembocar al Bogatell.

El nom de la riera prové d’Andreu Malla, un ric propietari del segle XIV que tenia diversos molins fariners prop del Portal Nou. Havia rebut una concessió reial per aprofitar les aigües, però, per motius d’insalubritat, va haver de traslladar-los. Va adquirir una gran finca amb masia a Sant Gervasi i hi va instal·lar els molins novament. El curs d’aigua que travessava les seves terres va passar a conèixer-se amb el seu nom.

Les crescudes podien ser molt perilloses, especialment a finals d’estiu. Quan es van derruir les muralles, l’any 1854 i sobretot el 1862, la Riera d’en Malla va tornar amb força al seu curs natural a La Rambla, causant grans destrosses. L’escriptor Hans Christian Andersen, allotjat a l’Hotel Oriente, va descriure aquest espectacle amb gran dramatisme. Els teatres d’estiu situats als costats del que encara no era el Passeig de Gràcia havien d’adaptar les funcions segons les condicions de la riera: “Si el temps i la Riera d’en Malla ho permeten”.

Per creuar-la no n’hi havia prou amb grans pedres ni amb passarel·les de fusta; moltes dones es veien obligades a aixecar-se les faldilles. Homes forts vigilaven les crescudes per ajudar els transeünts i guanyar algun sou extra portant-los a coll. Per això el lloc es va conèixer com el “Pas dels Tofolets”. 

L’any 1857 es va construir un pont de fusta, que va ser arrossegat ràpidament per l’aigua; el 1865 es va aixecar un pont de maó. Finalment, amb l’urbanització de l’Eixample i el suport econòmic del doctor Andreu, president de l’associació de propietaris de la Rambla de Catalunya, i gràcies a la influència de l’Exposició Universal de 1888, l’Ajuntament va soterrar definitivament la Riera d’en Malla.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 25 de novembre de 2006)
Imatges:
Fernando Rus. Del llibre "Barcelona a la vista".
- Barcelona Coleccionismo.




Riera Malla al seu pas pel carrer Casp. 

Riera Malla al carrer Casp/Llúria. 

Passeig de Gràcia. A la dreta el pont de la Riera d'en Malla al carrer Casp. (1888) 


Plànol de l'any 1855 on podem veure la Riera de Malla. ICGC.