 |
| (1806-1820) |
A començaments del segle XIX, la imatge de Barcelona entra en una nova etapa. Els artistes i intel·lectuals estrangers que recorren el país publiquen els anomenats viatges pintorescos, on no només descriuen els paisatges, sinó que també mostren un interès especial pels espais urbans més representatius. Per primera vegada, la ciutat es retrata des de dins, amb l’objectiu de fixar la memòria dels seus carrers i places més emblemàtics.
Un dels noms clau d’aquest procés és Alexandre de Laborde, erudit francès que va viatjar per Espanya entre 1798 i 1806. Acompanyat per un equip d’artistes —entre ells Jacques Moulinier i François Ligier— va recollir una sèrie de vistes de Barcelona que marcarien un abans i un després. Moltes d’aquestes imatges eren inèdites i es convertirien en models visuals repetits durant dècades. No és casual que Agustí Duran i Sanpere definís el conjunt de dibuixos de Laborde com el millor “atles” de la ciutat a l’inici del 1800.
Un dels punts més innovadors és la vista de Barcelona des de Montjuïc. Fins aleshores, el punt de vista més habitual havia estat el mar, però Laborde i el seu equip opten per un encuadrament diferent. L’escena es construeix en diversos plans: en primer terme, un paisatge de caire romàntic i naturalista, seguit per les hortes de Sant Bertran i, finalment, la ciutat emmurallada amb el port al centre i les muntanyes al fons.
A diferència de les representacions anteriors, el protagonisme recau en l’espai natural del primer pla, mentre que la ciutat queda en un segon terme, gairebé convertida en fons escenogràfic. Aquesta nova manera de mirar Barcelona, més subjectiva i artística, s’imposaria al llarg del segle i acabaria substituint la tradicional imatge marítima.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: Alexandre Laborde. Anys: 11805-1820.