 |
| La plaça Espanya. (1905) Font.: Francisco Arauz. |
Quan avui travessem la plaça d’Espanya, costa imaginar que fins a començaments del segle XX aquell espai era gairebé un descampat sense identitat. L’impuls definitiu va arribar el 1900 amb la inauguració de la plaça de braus de Les Arenes. Aquell mateix dia, a tocar de la nova plaça, obria les portes un establiment que amb el temps es convertiria en tota una institució: La Pansa.
El local ocupava l’antic magatzem de vins de Cal Duran, transformat pel fabricant de cartró Muntaner. En dividir-lo en dos espais, va imposar una norma curiosa: un, batejat com La Montera, només podia oferir menjar; l’altre, La Pansa, quedava reservat a begudes i cafès. La jugada va resultar un èxit, sobretot per a La Pansa, que ràpidament es va guanyar la fama d’un dels cafès més animats de Barcelona.
Durant el dia, el seu públic era ben popular: treballadors de l’escorxador proper, empleats del ferrocarril i viatgers d’autobús. Però a les nits l’ambient canviava del tot. Quan tancaven els cafès concert i les sales de joc del Paral·lel, molts acabaven la vetllada a La Pansa, convertint la seva terrassa en un punt de trobada nocturn on es barrejaven estudiants, artistes i gent de diners fàcils.
L’Exposició Internacional de 1929 va transformar l’entorn amb nous edificis d’hotels i serveis. La Pansa, però, va resistir al seu emplaçament original, mentre que el local veí de la vorera del carrer Tarragona desapareixia. Amb el temps, aquells hotels es van reconvertir en escoles i casernes, però el cafè continuava fidel a la seva clientela.
La memòria de La Pansa està lligada sobretot a Joan Barrera i Moyàs, originari de l’Arboç del Penedès. Va començar-hi a treballar amb només disset anys i ben aviat en va ser l’encarregat. El 1914 en va comprar el negoci i més endavant en va ampliar l’espai en integrar-hi el local de La Montera. Sota la seva direcció, La Pansa va viure la seva època d’esplendor.
Després de dècades com a punt de referència a la plaça d’Espanya, el cafè va tancar portes el 1968. Avui ja no hi queda rastre físic de la seva existència, però el record de La Pansa continua viu en la memòria popular com un dels establiments més representatius de la Barcelona que s’obria al segle XX.
Fonts consultades:
-Paco Villar, Barcelona, ciutat de cafès.
- Antoni García i Palacín, Hostafrancs. 150 anys d’història. -Cròniques de Sempronio.
- Hemeroteca de La Vanguardia.
 |
| Plaça Espanya i les dues cantonades, amb La Pansa i La Montera. (1905) (ANC) |
 |
| Plaça Espanya i les dues cantonades, amb La Pansa i La Montera. (1910) Brangulí. (ANC) |
Gran Café la Montera. Font: Barcelofilia.
Façana de l'antic Café Bar La Pansa tocant al carrer de Tarragona abans de ser enderrocat.
Font: Barcelofilia.