 |
| Mapa de Barcelona amb la situació de l'illa de Maians en diferents períodes històrics. |
Fins al segle XV, davant la costa de Barcelona hi havia un petit illot conegut com l’illot de Maians, situat aproximadament a un centenar de metres de la línia litoral medieval. Avui, aquell tros de terra ja no és visible: reposa sota el subsòl del Pla de Palau i la zona de l’estació de França.
Segons la tradició, el nom de Maians provindria d’un comerciant que hi fondejava les seves embarcacions carregades de productes de les Illes Balears. Tant és així, que fins i tot l’escriptor Quim Monzó va rescatar el record d’aquell illot en un recull de contes que porta el seu nom.
En realitat, no era més que una acumulació de sorra arrossegada per les corrents marines del nord. Malgrat el seu aspecte erm i modest, l’illot va acabar tenint un paper clau en la història del port de Barcelona. Les autoritats de l’època, decidides a disposar d’una infraestructura portuària sòlida, van encarregar al prestigiós enginyer genovès Stassi d’Alexandria el disseny del primer moll. La unió de l’illot amb la costa va esdevenir l’embrió del que seria el port modern de la ciutat.
Amb el temps, aquell terreny guanyat al mar també va servir de base per a la formació de la península on avui s’alça la Barceloneta. Allà hi van ser traslladats, per ordre de Felip V, els pescadors de la Ribera quan van haver d’abandonar les seves cases a causa de la construcció de la Ciutadella.
L’illot de Maians no amagava cap tresor pirata, però sí que va resultar un tresor per a Barcelona, ja que el seu destí va quedar lligat al creixement i prosperitat de la ciutat.
Font consultada: Xavi Casinos. La Vanguardia. (10 de setembre de 2014)
 |
| Plànol del Barri de la Ribera a l'any 1439. Sector comprès entre el carrer Ample i el Convent de Santa Clara i Porta de Sant Daniel. Assenyala en primer terme, l'illa de Mayans i les línies del mar als anys 1439, 1614, 1714 i 1890. Remarca doncs, l'evolució de la línia de costa. (AMB) Cliqueu per ampliar. |
----------------------------------------------
 |
| A la façana marítima, s’aprecia la Muralla de Mar amb el nou accés de la Porta de la Pau corresponent al petit moll de passatgers obert el 1849. L’altre accés de la muralla és el Portal de Mar a la zona del Pla de Palau. Sobre el passeig marítim hi ha l’espai verd de la Plaça Duc de Medinaceli. A la dreta, es fa ben visible el conjunt de la Ciutadella i el Barri de la Barceloneta, amb les cases originals reformades fins a l’altura de planta baixa i dos pisos. En el port, es constata que l’activitat es concentrava en la zona avui anomenada del Port Vell, davant de la Barceloneta. La precisió en la seva representació és notable i sobresurt l’ampliació projectada el segle XVIII amb la nova Llanterna i la prolongació del dic de llevant, el Moll Nou, ocupat per l’empresa de construcció i reparació de maquinària per a la indústria tèxtil i naviliera “Talleres Nueva Vulcano” que s’hi instal·là partir de 1836. |
Illa de Maians. L'origen de la Barceloneta
Fa moltíssims anys, davant les muralles de mar de la ciutat no hi havia res. Res a excepció d'una petita illa de sorra que anomenaven Maians. Aquesta illa s'havia anat formant amb els sediments del Besòs i acumulament de sorra, amb el corrent de nord a sud. Després d'algun intent, el 1438 comencen a connectar l'illa de Maians amb terra ferma, intentant formar un braç de sorra que tanqui un port. Quan es construeix el primer espigó (penseu que llavors no existia encara el port de Barcelona) el corrent que porta els sediments i la sorra del Besós no pot seguir circulant cap al sud, i aquests es comencen a acumular de forma molt important. Passen els segles i aquells terrenys es guanyen al mar. En aquest espai és on neix més tard el barri de la Barceloneta, en concret el 1753. Abans però hi va haver un intent d'urbanitzar el barri que no va prosperar; va ser després de 1714 per acollir els desnonats del setge a la ciutat.
Text: Explica'm Barcelona.