 |
La presència jueva a Barcelona és molt antiga. Ja l’any 869 apareixen les primeres referències documentals que testimonien l’existència d’una comunitat hebrea a la ciutat. Aquell nucli, conegut com a aljama, es concentrava al Call, l’actual barri format pels carrers del Call, Volta de Sant Ramon, Sant Domènec, Marlet i Fruita. La majoria dels seus habitants treballaven com argenters, comerciants de teles i roba, metges, astròlegs o mestres de gramàtica; amb el temps, alguns d’ells es convertirien també en prestadors i financers de gran pes dins la Corona d’Aragó.
Els Usatges del segle XI van marcar un primer pas en la desigualtat legal entre jueus i cristians. Més endavant, les disposicions eclesiàstiques obligaren la comunitat a viure tancada dins un recinte propi. Davant els conflictes recurrents amb la població cristiana, el rei Jaume I ordenà aixecar una muralla que encerclés el Call per garantir la seguretat dels seus habitants.
Durant l’edat mitjana el Call comptà amb diverses sinagogues. N’hi havia de privades, autoritzades pels monarques, com les de Massot Evangena o Bonamasc Salomó. Però la més rellevant fou la Sinagoga Major, documentada ja el 1262, cosa que la situa entre les més antigues d’Europa —anterior fins i tot a la famosa sinagoga de Praga, inaugurada el 1270. Tot i la importància d’aquest llegat, avui es conserven molt pocs vestigis arqueològics i documentals.
La desaparició de la comunitat jueva barcelonina arribà molt abans del decret d’expulsió dels Reis Catòlics (1492). El 5 d’agost de 1391, en plena onada de persecucions que havia començat a Andalusia i s’estenia per la península, tingué lloc un violent pogrom a Barcelona. Centenars de jueus hi perderen la vida, i els supervivents van ser obligats a batejar-se o a marxar. A partir d’aleshores, oficialment, la ciutat quedà sense jueus, encara que durant segles persistí el criptojudaisme, la fe mantinguda en secret.
Com a record d’aquells fets, la via on s’alçava la Sinagoga Major adoptà el nom de carrer de Sant Domènec, ja que la seva festivitat —el 4 d’agost— coincidia pràcticament amb la data de la matança.
Font consultada: Silvia Angulo. La Vanguardia. 23 de febrer de 2002.
Més informació:
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/RutaElCallCatala.pdf
 |
| Excavacions sota el Pati dels Tarongers, fetes per Puig i Cadafalch el 1907, amb arcs i murs de l'antic Call. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona |