 |
A mitjan segle XIX, la fotografia —nascuda oficialment el 1839— va canviar radicalment la manera de representar les ciutats. Les tècniques tradicionals del gravat i el dibuix van començar a deixar pas a aquest nou mitjà, capaç de captar amb més precisió la realitat i, sobretot, les transformacions urbanes. Una mostra molt clara és la imatge de la Rambla de Barcelona publicada el 1849, basada en una fotografia pionera.
La vista es va obtenir des del campanar de Santa Maria del Pi, un punt elevat que oferia una proximitat única a la trama urbana. Gràcies a aquesta perspectiva, es documenten amb detall les reformes que afectaven aquest indret tan cèntric de la ciutat. El gravat resultant, fidel a la imatge fotogràfica original, ens ofereix per primera vegada una panoràmica general de la Rambla com a artèria principal. Entre els edificis que hi destaquen hi trobem el Gran Teatre del Liceu, inaugurat el 1847 amb la seva primera façana dissenyada per Miquel Garriga i Roca, així com el cimbori de l’església de Sant Agustí Nou, al carrer Hospital.
El que més crida l’atenció, però, és el gran buit urbà que ocupava l’antic Convent dels Caputxins, dedicat a Santa Madrona. L’edifici, construït el 1718 a l’Hort del Vidre, havia estat enderrocat arran de la desamortització dels béns eclesiàstics. Aquest solar seria urbanitzat pocs anys després amb la creació de la Plaça Reial. El projecte, adjudicat el 1848 a l’arquitecte Francesc Daniel Molina, va haver d’adaptar-se al traçat del carrer Ferran, obert des del 1826. Així, l’espai buit que es veu en el gravat es convertiria en un dels escenaris més emblemàtics de la vida barcelonina.
Font consultada: Atles de Barcelona.
Autor: Antoni Roca.