 |
| Vestíbul de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona al carrer de Ramelleres. (1918-1925) Foto: Brangulí. (ANC) |
A Barcelona, encara es conserva un testimoni físic i simbòlic d’una realitat dura i sovint amagada: el «torno» de la Casa de Misericòrdia, un petit forat a la paret pel qual, durant segles, les mares sense recursos i marcades per l’estigma podien deixar els seus nadons anònims. Aquest mecanisme, que es troba al número 17 del carrer de les Ramelleres, va ser un punt de partida per a centenars de vides que van patir l’abandonament i la pobresa, marcades per la condició de «fills del pecat».
La Casa de Misericòrdia va néixer a finals del segle XVI com a centre d’ajuda als més necessitats, però va evolucionar fins a convertir-se en la Casa de Maternitat i Expòsits, un complex que, des de 1853, va acollir infants abandonats procedents tant del mateix torn com de pobles llunyans i de les portes d’esglésies. Molts d’aquests nens depenien de les «dides», les nodrisses que els criaven durant els primers anys de vida, un sistema que va perdurar fins ben entrat el segle XX.
Amb el pas del temps, la institució es va traslladar al barri de Les Corts, on es van construir diferents pavellons, com el Pavelló Rosa, destinat a les «embarassades secretes», dones que esperaven un fill fora del matrimoni. Durant el segle XX, la Casa de Maternitat va jugar un paper fonamental en l’adopció, sent l’entitat principal per a famílies que volien ampliar la seva llar, abans que els processos internacionals es generalitzessin.
Malgrat el seu valor històric, la Maternitat va entrar en decadència amb les millores socials i només en els primers anys de la democràcia es va pensar a reutilitzar els seus espais i obrir els seus jardins a la ciutadania. Avui, el record del torno i els edificis que encara es mantenen són un testimoni viu d’una època marcada per la misèria, la solidaritat i els grans canvis socials que han portat a una nova manera d’entendre la maternitat, la criança i l’adopció.
Font:
Adaptació pròpia a partir dels articles d’Inma Santos a Metrópoli Abierta (23/12/2021) i Josep M. Huertas Clavería a La Vanguardia (15/06/2004).
 |
| Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona al carrer de Ramelleres. (1918-1925) Foto: Brangulí. (ANC) |
 |
| Caixa de fusta giratoria per a deixar nadons, instal·lada al mur de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona. Carrer de Ramelleres. (1918-1925) Foto: Brangulí. (ANC) |
 |
| Una germana de Sant Vicent de Paül mostra la caixa de fusta giratoria per a deixar nadons, instal·lada al mur de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona. Carrer de Ramelleres. (1918-1925) Foto: Brangulí. (ANC) |
 |
| Dormitori de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona. Carrer de Ramelleres. (1918-1925) Foto: Brangulí. (ANC) |