 |
Els dos gravats que representen la Barcelona del segle XVIII tenen una intenció clara: destacar la ciutat vinculada al mar i al seu port. No és casual que aquest fos l’espai on l’estament militar va impulsar nombroses obres urbanístiques d’estil il·lustrat i neoclàssic.
Els títols de les imatges ens revelen el punt de vista escollit pel dibuixant. En la vista exterior, la ciutat apareix com la veuria un viatger que arribés per mar: un paisatge ple d’embarcacions presidit per la Barceloneta, amb les seves cases, l’església de Sant Miquel i la llanterna de mar inaugurada el 1771. La resta de la ciutat, en canvi, queda poc definida i pràcticament amagada rere el barri marítim, mentre que Montjuïc i la serra de Collserola completen l’escenari de fons. L’escut de Barcelona reforça encara més la identitat urbana de la representació.
La vista interior, en canvi, centra l’atenció en el port i torna a posar la Barceloneta al centre. Allò més innovador, però, és que la imatge no mostra tota la ciutat sinó un fragment escollit amb intencionalitat: el Passeig de la Muralla de Mar. Ampliat el 1767, aquest espai s’havia convertit en un lloc privilegiat on passejava l’elit barcelonina i on circulaven carruatges, símbol d’una ciutat que començava a modernitzar-se.
Totes dues imatges tenen en comú la voluntat de mostrar i commemorar les transformacions urbanes més significatives del segle XVIII. Són testimonis gràfics de l’acció dels capitans generals sobre Barcelona, i especialment del Marquès de la Mina, qui va governar entre 1746 i 1767. La seva presència al centre de la vista interior no és casual: ell va impulsar un conjunt de reformes que van introduir a Barcelona un urbanisme nou, modern i alineat amb els ideals il·lustrats.
Font consultada: Atles de Barcelona. Autor: Josep Baixeras.
 |