El Palau Menor o de la Reina, un tresor desaparegut de Barcelona

Vista del Palau Reial Menor i voltants des d'un punt elevat, poc abans de ser enderrocat. (1855)
Foto: Franck. (AMB)

Tot i dir-se Palau Menor, aquest conjunt no tenia res de petit. Ocupava un espai immens entre els actuals carrers d’Ataülf, Templers, Gegants, Palau, Davallada de Cervantes i Sobradiel, la plaça de la Verònica i part d’Avinyó. Era el contrapunt del Palau Major de la plaça del Rei: mentre aquest era la residència oficial dels monarques, el Palau Menor servia com a lloc més íntim i tranquil, ideal per a les estades d’estiu.

Els seus orígens es remunten als Templers, i després passà pels Hospitalers i pel capítol de Vic fins que el rei Pere el Cerimoniós el va adquirir el 1368. Gràcies a la reina Elionor de Sicília, el palau es transformà en un espai de gran esplendor: s’hi van afegir finques veïnes, jardins i fins i tot un zoològic privat amb lleons, camells, cérvols, lloros i altres animals exòtics que causaven admiració.

També en destacava el jardí, cuidat amb especial sensibilitat per la reina, on hi havia tarongers, rosers, fonts i emparrats de gessamí i roses blanques.

Amb el pas dels segles, el palau passà a mans de diverses famílies nobles, però entrà en decadència fins que la comtessa de Sobradiel en va ordenar l’enderroc l’any 1856. D’aquella gran residència només en queda avui la capella, l’actual església del Palau (carrer Ataülf, 4), i el record en el nom del carrer de la Comtessa de Sobradiel.

Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. Desconec la data.