 |
| A l'esquerra, el pavelló on esperaven els usuaris del tramvia. (1910) Centre Excursionista de Catalunya. |
A la cantonada del passeig de Sant Gervasi amb l’avinguda Tibidabo, 1, es va inaugurar el 1910 el pabelló del tramvia, beneït pel cardenal Casañas davant unes 500 persones. Tot i l’entusiasme, l’arribada del servei es produïa amb gairebé una dècada de retard, ja que el tramvia i el funicular funcionaven des del 29 d’octubre de 1901.
Aquest petit edifici servia de sala d’espera per al tramvia que pujava a la muntanya, un recorregut iniciàtic ideat pel doctor Andreu que combinava tramvia i funicular. El trajecte, de 1.276 metres, es feia en quatre unitats que circulaven per via única i pintades de verd, tot i que posteriorment es popularitzà el blau. Inicialment no hi havia parades fixes: el vehicle s’aturava quan algú feia senyal de pujar o baixar.
L’edifici, projectat el 1907 per l’enginyer Mariano Rubió, combinava ferro i vidre, inspirant-se en el Crystal Palace londinenc. El subterani allotjava la carbonera, mentre la planta noble oferia sala d’estar, cuina, lavabo, terrassa i fins i tot telèfon, acompanyats per música de fonògraf. Oficialment es deia Pabelló de la Gran Avinguda del Tibidabo, però el rètol popular el presentava com Gran Avinguda del Tibidabo. Cafè del apeadero. Sala d’espera.
El pavelló va tenir una vida curta: el creixement de l’avinguda va fer que el terreny resultés més valuós per construir-hi una torre residencial, que després també va ser substituïda per un hotel amb jardí, integrat amb el conjunt històric de la Tamarita.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. 17 de febrer de 2008)
 |
 |
| Pavelló. Sala d'espera. (1910) Autor desconegut. (AMB) |