 |
| (1910) Font: Barcelona Coleccionismo. |
Una fotografia de 1910 permet copsar la immensitat del Cafè Espanyol, un establiment que va esdevenir llegendari gràcies a tres factors: la peculiaritat urbanística del Paral·lel, un incendi i l’empenta del Senyor Pepet.
Durant anys, els litigis entre propietaris i Ajuntament sobre l’amplada de l’avinguda van frenar la construcció. Això va deixar molts solars lliures, ocupats provisionalment per barraques i estructures de fusta. En un d’aquests espais s’hi aixecà el primer Cafè Espanyol.
El 21 de maig de 1907 un incendi va arrasar tant el Circo Español Modelo com el cafè. Però la desgràcia es convertí en oportunitat: en reconstruir-lo, Josep Carabén, conegut com el Senyor Pepet, amplià el local fins a ocupar del número 64 al 70. Això va permetre crear una terrassa descomunal, sempre plena, que no tindria comparació a Barcelona.
El secret de l’èxit tenia nom i cognoms. Carabén, format al cafè del seu pare al Poble-sec, reuní un equip fidel de cambrers i músics, i hi incorporà música en directe –des del pianista Tomàs Buixens fins al grup Septimio Armónico, amb set músics de la Banda Municipal. El local acollia billars, tertúlies i tota mena de clientela: anarquistes, policies, gitanos i burgesos hi compartien taula, encara que de tant en tant hi esclatés algun tret o bomba abans de tornar a la calma.
El Senyor Pepet, amb el seu tracte afable i l’hàbit de fiar, es guanyà una clientela fidel i diversa. El 1922 va vendre el negoci a la societat Cafès de Catalunya, darrere la qual hi havia Regàs i Plandiura, i ell es dedicà a la política municipal com a regidor de la Lliga. Però el record d’aquell cafè immens i de la seva terrassa continua viu com a símbol del Paral·lel més popular i bulliciós.
Font consultada: Lluís Permayer. La Vanguardia. 4 de novembre de 2007.