 |
| La torre de Pere Falqués. (Viquipèdia) |
Barcelona mai no va rebutjar cap projecte de torre ofert per Eiffel: es tracta d’una llegenda urbana sense cap fonament. Quan el famós enginyer ja presentava el seu projecte a París (1885), a Barcelona encara ni tan sols s’havia acordat celebrar l’Exposició Universal.
Els únics projectes que realment es van plantejar a la ciutat foren dos: el de l’enginyer tolosà J. Lapierre, que proposava una torre de 210 metres, tota de fusta i amb ornamentació d’inspiració neomossàrab; i el de l’arquitecte Pere Falqués, amb la mateixa alçada però construïda amb pedra, maó i un tram final de ferro colat. Tots dos van aparèixer publicats a la revista oficial de l’Exposició de 1888, però no es van dur a terme per manca de recursos. Fins i tot el pont metàl·lic de la secció marítima, que sovint s’ha atribuït a Eiffel, fou en realitat obra de Gaietà Buïgas amb estructures de Joan Torras.
La lliçó que en podem extreure és clara: la llegenda urbana sobre el suposat rebuig a la Torre Eiffel neix de la manca de rigor històric i de la difusió acrítica d’informació, tant a internet com en alguns llibres de divulgació.
Mentre a París l’aposta per la modernitat es va concretar en ferro i enginyeria, a Barcelona es van imaginar projectes més decoratius i híbrids —fusta, pedra, maó— que mai no es materialitzaren. Així es consolidà el mite que Barcelona hauria dit “no” a la Torre Eiffel, quan en realitat mai no se li havia ofert.
Font consultada: Lluís Permanyer. La Vanguardia. (1 de juny de 2009)
 |
| Projecte de torre per l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 de Joseph Lapierre. A ambdòs costats de la làmina, explicació sobre les característiques i resistència de l'obra. AMB |