 |
| (1806-1820) |
A més de les vistes interiors de la ciutat i de la coneguda perspectiva des de Montjuïc, Laborde ens ofereix un gravat poc habitual: la panoràmica presa des de Sarrià. Aquesta mirada, que en part recorda algunes imatges anteriors fetes des de les primeres elevacions de Collserola, s’allunya del to militar propi de les estampes dels setges. El que predomina aquí és un enfocament paisatgístic i serè, on el poble de Sarrià ocupa el primer pla amb el seu entorn natural i rural, mentre que al fons Barcelona apareix difuminada amb Montjuïc com a referència destacada.
El mateix títol del gravat indica el punt d’observació: el Convent dels Caputxins de Sarrià. Aquest monestir va ser fundat el 1578 a la zona coneguda com el Desert, on ja existia una capella dedicada a Santa Eulàlia. Es tractava, a més, del primer convent caputxí de la península. Durant el setge de 1714 va ser ocupat per les tropes borbòniques, però la comunitat religiosa hi va continuar fins a la desamortització de 1835. Aleshores el convent fou clausurat i l’espai es transformà en un centre de beneficència, conegut amb el temps com a Institut d’Obrers Ancians. Encara avui, darrere d’aquest edifici, es poden observar restes de l’antic convent.
Font consultada: Atles de Barcelona. Gravat: anys 1806-1820.
Autor: Alexandre Laborde.