 |
| Cabrer munyin una cabra davant la casa de les Punxes. (1910). Fons: Antoni Carbonell i Fita (AFCEC) |
Abans que les lleteries es convertissin en establiments habituals, a Barcelona la llet no només era de vaca. També hi havia un servei molt particular: la llet de burra i la de cabra.
Ja al segle XV trobem referències d’aquests animals a la ciutat, amb carrers batejats amb el seu nom. Durant els segles XVIII i XIX era habitual veure grups de cabres pels carrers, conduïdes pel seu amo per munyir-les al moment. La seva llet es recomanava per guarir refredats, bronquitis o afonia, i fins i tot alguns creien que ajudava contra la tuberculosi.
Encara més típica era la imatge de la “burra de la llet”. Fins a mitjan segle XX, animals coberts amb una manta de colors i acompanyats pel seu lleter recorrien la ciutat al matí i al vespre. Els esquellots avisaven els porters, i un cop munyida, la llet calenta es bullia i es donava de seguida al malalt per “estovar el pit”.
El servei no era gens barat: es coneixia com les dides dels senyors i era considerat un petit luxe. Josep Maria de Sagarra recordava amb fascinació, de nen, veure aquelles burres amb la manteta vermella i les orelles caigudes.
Amb el temps aparegueren les primeres lleteries fixes, com la del carrer Trenta Claus o la de Petritxol, que oferien llet de vaca, de burra i de cabra. Tot un canvi d’hàbits que marcaria l’inici de la llet “moderna” a la ciutat.
Font consultada: Lluís Permayer. La Vanguardia. (Desconec la data de publicació)
 |
| Barcelona, 1908 . Casa Llopis - obra d'Antoni Maria Gallissà de 1903, ubicada al carrer de València, 339 - a principis de segle era habitual veure ramats de cabres a la ciutat i veïns comprant la llet fresca. Text de Josep Maria Cadena - col. Jorge Àlvarez. Barcelona desapareguda. |