 |
Aquesta làmina de Émile Rouargue destaca per la seva detallada representació de les infraestructures més avançades del port de Barcelona abans de la seva transformació en un port industrial. L'obra captura un moment de transició, just abans que el projecte de Josep Rafo de 1860 adaptés el port a les necessitats de l'economia industrial i a les embarcacions de vapor. La vista de Rouargue, per tant, mostra un port tradicional que ja havia experimentat importants obres d'ampliació durant les primeres dècades del segle XIX.
L'element més destacat de la composició és el dic de llevant, que testimonia dos dels moments clau en el desenvolupament del port.
En un segon pla, es pot veure la Llanterna del port, avui coneguda com a Torre del Rellotge. Aquesta construcció va ser erigida durant el regnat de Carles III i formava part d'un projecte de l'enginyer militar Jorge Próspero de Verboom. El projecte consistia a prolongar el dic existent mitjançant dos espigons gairebé perpendiculars, amb una longitud de 160 a 250 metres.
Darrere de la Llanterna de 1772, s'observen les construccions de la nova llanterna de 1822, que pertanyien al projecte d'ampliació de Juan Smith de 1802. Aquest nou pla proposava una prolongació del dic de llevant de fins a 418 metres. Aquesta obra, anomenada Moll Nou, es va finalitzar oficialment el 1844.
Tot i aquestes ampliacions, el port de Barcelona va patir un problema crònic: l'acumulació de sorres, que creava platges i barreres que dificultaven el trànsit marítim. Per combatre-ho, les operacions de dragatge amb màquines de vapor es van fer imprescindibles fins a la construcció del nou port industrial a la segona meitat del segle XIX.
Font consultada: Atles de Barcelona.