 |
| Pla de Palau. (1870) Autor: J. Laurent. (BNH) |
L’any 1802, Barcelona es va convertir en el centre de la cort borbònica europea. El rei Carles IV va anunciar a les autoritats que les corts d’Espanya i de Nàpols vindrien aquell octubre per celebrar dues bodes reials: la de l’infant Ferran, hereu espanyol, amb una infanta napolitana, i la de l’hereu napolità amb una infanta espanyola.
La ciutat va viure una transformació espectacular. Es van restaurar el Palau Reial i l’església de Santa Maria del Mar, es van pavimentar carrers i encalar façanes, es van programar balls, i fins i tot es va construir la primera plaça de toros a la Barceloneta. L’entrada de Carles IV el 11 de setembre va ser singular: el seu carro no era tirat per cavalls, sinó pels representants dels gremis, un gest simbòlic d’amor, gratitud i vasallatge. Passaven només 88 anys des de 1714, i les elits barcelonines volien demostrar la seva fidelitat.
Per a l’ocasió, es va aixecar un pont efímer que unia el Palau Reial amb la Duana (avui Govern Civil), perquè els reis i prínceps no haguessin de baixar al carrer per traslladar-se d’un edifici a l’altre. El pont era de fusta però pintat amb la tècnica suero, que feia l’efecte de pedra. Els arcs del pont estaven decorats amb estàtues de guix representant Catalunya, Aragó, València i Mallorca, així com les altres regions de la monarquia i les quatre parts del món. Els relleus al·legòrics commemoraven el matrimoni reial i els orígens de Barcelona, i la balaustrada lluïa trofeus i emblemes militars. El cost, 15.000 duros, fou considerat desorbitat, especialment per una obra efímera.
La Duana, a pocs metres, també jugà un paper destacat. Construïda entre 1790 i 1792 segons el projecte del comte de Roncalli, combinava elements neoclàssics amb una arquitectura aparentment solemne però construïda amb materials modestos: maó, estuc i efectes de trampantojo. A l’interior destacava l’escalinata amb balaustrada de marbre. Aquell edifici, tot i ser funcional, en ocasions acollí la reialesa: a més de les bodes de 1802, també allotjà els infants Francesc de Paula i Lluïsa Carlota el 1829.
Així, la Barcelona del 1802 conjuminava preparatius urbans, arquitectura efímera i edificis funcionals per oferir una imatge de fidelitat i esplendor a les dues corts borbòniques, transformant la ciutat en un gran escenari de cerimònies i símbols.
Fonts consultades:
- Lluís Permanyer. La Vanguardia. 13 d'agost de 2000.
- Ernest Alós. El Periódico.
 |
| Font: Barcelona atracción. |
Visita de Carles IV a Barcelona - 1802 Autor gravats: Bonaventura Planella Conxello. (AMB)
 |
| Entrada dels reis Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona. Autoritats de la ciutat i seguici esperen per rebre el rei davant del portal de Sant Antoni. |
 |
| Entrada dels reis Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona. Dues companyies de Miquelets formant part del seguici. |
 |
| Entrada dels reis Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona. Seguici del ram del Comerç amb els seus principals representants. |
 |
| Entrada dels reis Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona. Els gremis i col·legis de la ciutat de Barcelona donant la benvinguda als reis, que apareixen en una carrossa. |
 |
| Entrada dels reis Carles IV i Maria Lluïsa a Barcelona. Aspecte de la glorieta edificada per a la rebuda dels reis. |